La construcció de l’embassament va obligar més de 200 veïns a anar-se’n de casa. Àngel Ribas, de 95 anys, recorda la reunió amb l’empresa i com era el dia a dia.

Les excavacions a la plaça Abadia de Sant Feliu de Guíxols, a la part posterior de l’antic monestir benedictí, han tret a la llum diverses estructures d’antigues edificacions que els arqueòlegs ara han de datar i contextualitzar.

S’han fet els treballs de consolidació i més endavant es duran a terme més actuacions de conservació.

Per primer cop el mas Can Descals de Darnius ha obert les portes a una visita pública, organitzada pel Mume i guiada per l’historiador Joaquim Nadal, per resseguir les passes de l’evacuació del patrimoni artístic català el febrer del 1939.

L’existència de masos a la parròquia de Sant Dalmai es remunta a temps molt reculats de l’època medieval. Si a l’article de l’any 2015 ens vam situar a l’any 1336, en el d’enguany ens traslladarem a més de cent anys enrere, al primer terç del segle XIII que és quan en trobem les primeres fonts documentals.

Article publicat per Ricard Teixidor al llibre de la Festa Major de Vilobí d'Onyar l'any 2011.

Un tram de les muralles medievals de Torroella de Montgrí, fins ara colgades, ha quedat al descobert, si més no per un dies. Un tram que ja estava documentat, situat a la plaça del Lledoner, ha estat desenterrat amb motiu de les obres de remodelació d’aquesta zona.

L'estudiós del romànic Joan Badia Homs lamenta l'aturada de les obres i destaca la singularitat de la decoració de l'església amb un àbsis del s. XI.

L'Ajuntament no vol continuar invertint en l'església i castell de Sant Feliu de la Garriga perquè és de titularitat privada - La propietària pagava fins ara el 10% de les obres però ha cedit el temple al municipi i ha deixat de fer aportacions.

La darrera campanya arqueològica duta a terme a la torre Desvern de Celrà, entre els dies 3 i 21 d’aquest mes, ha permès de documentar una estructura de caràcter defensiu que hauria format part de l’habitatge d’un cavaller de la petita noblesa.

Els arqueòlegs que participen en les excavacions determinen que era un assentament petit i especulen que van fer una desforestació molt intensa.

La intervenció arqueològica realitzada al local ubicat al carrer Argenteria 23 del Barri Vell de Girona, ha posat al descobert un llenç de la muralla baix-medieval de la ciutat. El tram recuperat correspon al seu recorregut meridional on la muralla, en paral·lel a la riba de l’Onyar, resseguia l’Areny.