L'Ajuntament no vol continuar invertint en l'església i castell de Sant Feliu de la Garriga perquè és de titularitat privada - La propietària pagava fins ara el 10% de les obres però ha cedit el temple al municipi i ha deixat de fer aportacions.

La darrera campanya arqueològica duta a terme a la torre Desvern de Celrà, entre els dies 3 i 21 d’aquest mes, ha permès de documentar una estructura de caràcter defensiu que hauria format part de l’habitatge d’un cavaller de la petita noblesa.

Els arqueòlegs que participen en les excavacions determinen que era un assentament petit i especulen que van fer una desforestació molt intensa.

La intervenció arqueològica realitzada al local ubicat al carrer Argenteria 23 del Barri Vell de Girona, ha posat al descobert un llenç de la muralla baix-medieval de la ciutat. El tram recuperat correspon al seu recorregut meridional on la muralla, en paral·lel a la riba de l’Onyar, resseguia l’Areny.

La Bastida és una casa fortificada de planta quadrada amb un pati d'armes interior i una cisterna amb brocal de pedra afaiçonada amb motllures neoclàssiques. Mitjançant una escala de pedra treballada s'accedeix al primer pis, on hi ha situat l'antic oratori, amb pintures d'estil rococó¹.

L'antiga abadia de Sant Llorenç del Mont, actualment Sant Llorenç de Sous, es troba a l'extrem meridional de l'antic terme de Bassegoda, integrat el 1988 al municipi d'Albanyà, en un planell de la muntanya de la Mare de Déu del Mont i al peu del santuari, a 855 m sobre el nivell del mar. Aquest cenobi benedictí tingué un pes específic important a la història alt-medieval del comtat de Besalú.

La nova campanya arqueològica a Sant Julià de Ramis preveu deixar al descobert tota la necròpolis medieval.

És la còpia d’un precepte que el rei Carles el Calb va concedir el 844 a l’abat del monestir. Comprat en subhasta a Anglaterra, ha costat 12.575 euros. (Veure document)

Per primera vegada es documenta físicament l'existència d'una muralla o mur de contenció de les aigües del qual hi ha referències escrites de principis del segle XIII. Els arqueòlegs excavaran dos metres de fondària per estudiar les restes.

Anomenat també Escarrà i abans mas Estrany de les Planes (o del Pla).

El fragment de la base de l'absis romànic de l'església de Santa Maria de Camós, descobert en unes excavacions el mes de gener, s'ha deixat visible a la placeta del davant del temple, que ha estat urbanitzada.

Un estudi científic recent ha delimitat una àrea més extensa i ha trobat més estructures de l'antiga vila marinera.