El llibre, que es presenta dissabte, l'han escrit Gaspar Guardiola, Josep Oliveras i Manel Soler i és el resultat d'anys d'investigació sobre el terreny.

El MNAC descobreix que tres enigmàtiques escultures romàniques dels seus fons procedeixen de l'antic claustre del monestir de Sant Miquel de Fluvià.

L'Ajuntament de Bellcaire d'Empordà té el projecte de penjar unes reproduccions de les pintures del segle XII que hi havia hagut a l'església romànica de Sant Joan de Bellcaire, també coneguda com de Bedenga, un temple on encara s'oficien cerimònies i que data del 1002.

Els arqueòlegs descobreixen les restes del vaixell d'època romana més ben conservat de Catalunya, datat el segle I dC i que transportava àmfores de garum.

El pòrtic de Ripoll, icona del romànic català, està sent sotmès a una vital actuació d'estètica i de conservació que el canviarà per complet.

L'historiador Pere Freixas ha presentat el volum que l'Ajuntament de Girona edita com a llibre de Fires dedicat a la basílica de Sant Feliu. És l'estudi més exhaustiu que s'ha fet de la que va ser la primera catedral de la ciutat.

La restauració d'un habitatge al Barri Vell ha permès als arqueòlegs descobrir noves evidències d'enterraments a l'antiga Via Augusta gironina i un paviment “de caire senyorial” del segle X.

Protegit per Patrimoni des del 1984, Cultura arxiva la declaració vigent del conjunt intramurs i incoa un nou expedient per abastar també finques exteriors.

El conjunt monàstic va ser fundat per l'Abat Oliba i fins al 1600 va estar habitat per monjos benedictins procedents de St. Miquel de Cuixà.

Sant Miquel de Fluvià celebrarà demà els 950 anys de la consagració de l'església del seu conjunt monàstic, fundat per l'Abat Oliba l'any 1045 i consagrat el 1066.

Els fets que narrarem a continuació són ben reals i van tenir lloc l’any 1557 al mas Rovira de Salitja. Ho sabem perquè estan recollits en un extens document de l’Arxiu Històric de Girona¹.

El vianant que passa pel davant d’aquesta casa per primera vegada queda agradablement sorprès per la magnífica estampa que ofereix. Sembla que hagi estat posada expressament dalt del turó arran del camí i encarada a migdia perquè se’n pugui fer una fotografia de postal.

Treball de Ricard Teixidor i Palau, publicat al llibre de la Festa Major de Vilobí d'Onyar l'any 2016

En el llibre de la Festa Major de l’any passat, vam fer un estudi dels masos de cap a la meitat del segle XIV a partir d’un capbreu de l’any 1336. En el present article, fem un salt d’un segle i mig i ens situem al segle XVI.