Santa Àgata és l'església parroquial de Capmany. L'any 1138 a la concòrdia que establiren els comtes Ramon Berenguer IV i Ponç II d'Empúries s'esmenta un personatge anomenat Bernat de "Campman".¹

La UdG i tres universitats europees han fet un estudi dels cursos d’aigua com a patrimoni cultural i mediambiental. Només al Baix Ter, s’han definit tres rutes i s’han inventariat 117 punts d’interès.

L’Ajuntament de Celrà ha iniciat les obres de reforma de la torre Desvern i la intenció és que la millora estigui acabada perquè sigui oberta al públic per la festa major (del 4 al 7 de maig).

La construcció de l’embassament va obligar més de 200 veïns a anar-se’n de casa. Àngel Ribas, de 95 anys, recorda la reunió amb l’empresa i com era el dia a dia.

Les excavacions a la plaça Abadia de Sant Feliu de Guíxols, a la part posterior de l’antic monestir benedictí, han tret a la llum diverses estructures d’antigues edificacions que els arqueòlegs ara han de datar i contextualitzar.

S’han fet els treballs de consolidació i més endavant es duran a terme més actuacions de conservació.

Per primer cop el mas Can Descals de Darnius ha obert les portes a una visita pública, organitzada pel Mume i guiada per l’historiador Joaquim Nadal, per resseguir les passes de l’evacuació del patrimoni artístic català el febrer del 1939.

L’existència de masos a la parròquia de Sant Dalmai es remunta a temps molt reculats de l’època medieval. Si a l’article de l’any 2015 ens vam situar a l’any 1336, en el d’enguany ens traslladarem a més de cent anys enrere, al primer terç del segle XIII que és quan en trobem les primeres fonts documentals.

Article publicat per Ricard Teixidor al llibre de la Festa Major de Vilobí d'Onyar l'any 2011.

Un tram de les muralles medievals de Torroella de Montgrí, fins ara colgades, ha quedat al descobert, si més no per un dies. Un tram que ja estava documentat, situat a la plaça del Lledoner, ha estat desenterrat amb motiu de les obres de remodelació d’aquesta zona.

L'estudiós del romànic Joan Badia Homs lamenta l'aturada de les obres i destaca la singularitat de la decoració de l'església amb un àbsis del s. XI.

L'Ajuntament no vol continuar invertint en l'església i castell de Sant Feliu de la Garriga perquè és de titularitat privada - La propietària pagava fins ara el 10% de les obres però ha cedit el temple al municipi i ha deixat de fer aportacions.