Portal Gironí d'Història i Genealogia

Recuperant el patrimoni hidràulic del Mercadal

Vist: 658
Estructura medieval del Canal del Mig de la sèquia Monar, antic Rec Comtal
Estructura medieval del Canal del Mig de la sèquia Monar, antic Rec Comtal

Les obres a la Central del Molí posen al descobert restes medievals de l’antic rec Comtal i del Molí de Baix i ara es crearan accessos perquè els experts puguin documentar-les.

L’Ajuntament de Girona s’ha proposat destacar el valor i recuperar el patrimoni hidràulic del barri del Mercadal, on al segle XIV van arribar a haver-hi documentats fins a 27 molins. Les obres que s’estan fent a la Central del Molí han posat al descobert diverses restes arquitectòniques de les instal·lacions subterrànies de l’antic rec Comtal –actual séquia Monar– i del Molí de Baix que hi havia just en aquesta cantonada entre els carrers de Santa Clara i el carrer del Perill. Concretament, sota la central hi ha tres canals que donen al riu Onyar i que es considera que daten de fa més de 800 anys, tot i que cal acabar de concretar l’època, i també tenen modificacions modernes i contemporànies, sobretot de l’època industrial.

Ara la intenció del consistori, segons va explicar ahir l’alcaldessa, Marta Madrenas, és “documentar-ho bé” gràficament i crear accessos perquè els experts tant de l’arqueologia com de l’època industrial puguin accedir-hi. “Són vestigis molt important que paga la pena posar a disposició dels estudiosos per tal de destacar el valor del patrimoni hidràulic que tenim i que potser ha quedat una mica oblidat, malgrat tenir Girona una relació intensa amb l’aigua: som ciutat de quatre rius”, va ressaltar Madrenas. En aquest sentit, l’alcaldessa, que va admetre que ja tenien constància documentada de fa temps que el Mercadal tenia una “potència molt interessant” quant a patrimoni hidràulic, va voler subratllar que és “molt important” estudiar el patrimoni i la història dels barris, i no centrar-ho tot en el Barri Vell.

Pel que fa a les restes medievals descobertes, Madrenas va destacar que als tres canals es van utilitzar “els sistemes constructius més avançats de l’època medieval, sobretot en impermeabilització”. En aquest sentit, durant la visita de la premsa, els experts van destacar l’estructura medieval que hi ha al fons del canal del mig, realitzada amb un material preparat per a l’aigua i molt ben conservada, sense cap fissura a les parets i els arcs. En aquesta mateixa zona també es pot veure sota l’aigua un paviment medieval amb lloses planes senceres de fins a 2,30 metres. Tot i que aquesta és la zona més destacada, l’arqueòloga Maribel Fuertes va explicar que a tots tres canals s’hi conserven restes de les infraestructures medievals dels conductes d’aigua, i també al sostre de tots tres es pot apreciar l’estructura del pont que es va construir per passar-hi per sobre i que està documentat del 1372. De fet, Fuertes va assenyalar que el primer document en què es parla de la zona com un barri de molins és del 1007. Pel que fa al Molí de Baix en concret, va explicar que se sap que havia estat enderrocat i tornat a aixecar diverses vegades, però que va mantenir la seva activitat fins al segle XVII, quan va passar a titularitat municipal. El 1885 es va convertir en la primera central elèctrica de la ciutat. El passat industrial és especialment visible al tercer canal, habitualment cobert per l’aigua de la séquia Monar.

Manteniment de la séquia Monar

La visita de la premsa al tercer canal de sota la central del Molí va ser possible perquè aquesta setmana s’ha tallat la séquia Monar per fer-hi tasques de manteniment en dos trams (les comportes de la Marfà i el canalitzat de la séquia sota el carrer de Bernat Boades, entre els carrers Riu Güell i Canonge Dorca). En concret, s’hi estan netejant els llots, àrids, vegetació i la runa acumulats. A més, en el cas de la Marfà s’hi farà un aixecament topogràfic per tal de poder fer l’estudi de viabilitat tecnicoeconòmic de rehabilitació de la microcentral hidroelèctrica de la Marfà.

El consistori ja va informar dilluns que els treballs s’allargaran fins divendres i que han obligat a assecar tot el canal i a activar el pla de rescat de peixos. En concret, segons es va detallar, el buidatge de la séquia s’ha dut a terme de manera gradual i seqüencial per trams, a fi d’evitar l’aparició sobtada de grans quantitats de peixos. L’Ajuntament va explicar també que els peixos s’alliberen al riu Ter, en diversos punts situats per sobre el pont de Fontajau.

Publicada al diari "El PuntAvui", 28 de febrer de 2018 - Lurdes Artigas - Girona 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)