Portal Gironí d'Història i Genealogia

La façana de la catedral de Girona és d'un autor diferent del que s'havia pensat fins a

Vist: 1320

El disseny inicial de la façana de la catedral de Girona no el va fer Miquel Llavina, com s'assegurava fins ara, sinó que va ser obra del tracista Josep de la Concepció, un carmelita descalç de molt bona reputació a l'Espanya del segle XVII. Aquesta informació s'inclou en la tesi doctoral que Carme Narváez llegirà aquest migdia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La investigadora, que és llicenciada en Història de l'Art, ha descobert el nom de fra Josep de la Concepció en una anotació gairebé imperceptible que figura en el dibuix de la façana, que es conserva a l'arxiu capitular.

La façana que últimament s'ha fet famosa perquè l'estan restaurant la va idear una persona diferent a la que figura en els llibres d'història. El bisbe de Girona Sever Tomàs Auter va encarregar l'obra a l'arquitecte Francesc Puig, després que aquest, el 24 de juny de 1680,va guanyar el concurs d'idees corresponent. Poc després d'haver-se fet l'elecció, el 12 d'agost, van presentar una nova traça, signada pel barceloní Miquel Llavina, circumstància que va obrir un debat en el si del capítol, entre els partidaris d'un i altre disseny. Finalment van triar el de Llavina, la qual cosa no va impedir que ratifiquessin Puig com a arquitecte de les obres. El nom de Llavina quedaria eclipsat més tard pel de Pere Costa, autor de les fases construïdes el segle XVIII. Fins aquí, la història coneguda. Carme Narváez (Sabadell, 1965), que estava treballant en la biografia del frare Josep de la Concepció, va seguir-li la pista fins a Girona. Va examinar la traça atribuïda a Llavina i va detectar-hi una referència al seu carmelita, en un text que porta data de 29 de maig de 1681, que ha passat desapercebuda als investigadors que l'han precedida. S'havia interpretat que en aquest text es parla de Francesc Puig, una confusió que Narváez considera incomprensible. L'escrit parla d'una traça nova, feta pel carmelita. «El mal estat del document -comenta la historiadora de l'art- fa difícil (o fins i tot impossible) la lectura d'alguns fragments d'aquesta inscripció situada a la banda inferior dreta, però el nom del nostre tracista (...) es llegeix clarament». Carme Narváez es pregunta per què van incorporar fra Josep de la Concepció en un projecte que ja semblava definitivament tancat. En qualsevól cas -diu Narváez- queda clar que és a partir del dibuix del carmelita que es comença a aixecar la façana. Un punt de partida «La feina de fra Josep de la Concepció a Girona la tracto només de passada, a la tesi, i suposo que aquesta meva aportació podrà servir de base a estudis més aprofundits», ha manifestat a El Punt. La tesi que avui defensa Narváez, dirigida per Marià Carbonell, es titula El tracista fra Josep de la Concepció i l'arquitectura car melitana a Catalunya. Aquest carmelita descalç va néixer a Valls el 1626, però s'ignoren els seus orígens familiars. Segons explica la historiadora sabadellenca, cap al 1655 ja va ser nomenat tracista-una mena d'arquitecte tècnic i dissenyador- dels carmelites descalços a Catalunya, un fet molt sorprenent si tenim en compte la seva joventut i que, fins aleshores, només havia projectat unes quantes obres menors, com el portal del convent de Sant Josep, de Barcelona (actual mercat de la Boqueria). A partir del nomenament, la seva signatura apareix en múltiples projectes, tant a Catalunya com a la resta de I'Estat espanyol. Va treballar principalment pel seu orde, però també va acceptar encàrrecs de senyors o bisbes, com va ser el cas de la seu de Girona.

Publicada al diari "El PuntAvui", 24 de novembre de 2000 - Ramon Estéban - Girona 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)