Portal Gironí d'Història i Genealogia

Estructura arquirtectònica de Santa Maria de Segueró

Vist: 99

Es tarcta d'una església senzilla d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, amb una finestra oberta al centre. Exteriorment l’absis és decorat amb un fris format amb unes arcuacions llombardes, dintre les quals s’obren unes petites espitlleres i un fris dentat damunt el qual hi ha la cornisa de sota la coberta.

Al segle XV l’edifici fou ampliat i modificat amb l’aixecament d’una planta que seguia el perímetre de l’església. Actualment podem observar alguns afegits als costats de migjorn i de tramuntana.

L’ingrés al temple s’efectua a través d’una porta que hi ha oberta al costat de ponent, amb arcs en gradació, llinda i timpà llis, seguint la tipologia de les portes característiques de les terres rosselloneses, l’Empordà i la Garrotxa. Damunt la porta hi ha un ull de bou més tardà i una barbacana del segle XV. El campanar original, d’espadanya, fou substituït per l’actual, de torre, el qual descansa també damunt el frontispici de ponent.

L’edifici és un clar exponent de l’adaptació dels tipus d’edificació del segle XI als nous corrents tecnològics. Cal tenir present que al llarg del segle XII no hi hagué grans novetats quant a aquests tipus arquitectònics, si bé anaren apareguent elements que donaren lloc a construccions d’una major presència i riquesa ornamentals. En el cas de Santa Maria de Segueró, la porta d’entrada a l’edifici pertany a un dels tipus característics del segle XII, amb tres arquivoltes de secció rectangular sense ornamentació.

L’aparell és també característic de la mateixa època, amb uns blocs grossos i que tendeixen a una major regularitat de les filades.
Santa Maria de Segueró indica una datació ja dins el segle XII, sense que en puguem precisar la data exacta de la construcció, probablement vers la meitat d’aquest segle.

Generalment aquestes esglésies senzilles, a vegades apartades dels grans centres d’influència, tendien a imitar les grans construccions de la zona. A la comarca de la Garrotxa abunden els casos més senzills, amb treballs sense cap mena d’ornamentació, vora de basíliques com Sant Feliu de Beuda o el Sant Sepulcre de Palera, entre els quals podem esmentar Sant Pere de Lligordà, Santa Maria de Segueró, amb l’ornamentació a l’absis de tipus llombard i el de Sant Andreu de Serinyà, a l’absis del qual hi ha el mateix tipus d’ornamentació de les esglésies de Sant Vicenç i Sant Pere de Besalú1.

1 Catalunya Romànica Vol. IV, per Josep Lluís Amella i Vela

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)