Portal Gironí d'Història i Genealogia

Sidillà, massa local per a Cultura

Vist: 1547
Sant Romà de Sidillà

Els tècnics no s'expliquen l'informe que tomba la declaració de bé cultural de l'església de Sant Romà de Sidillà.

Un circuit arqueològic per l'Empordà recorrent les seves arrels a través de tres jaciments: els ibers d'Ullastret, els grecoromans d'Empúries i els medievals de Sidillà. Aquest era el camí que el Departament de Cultura va emprendre quan el 1982 va incoar l'expedient per declarar Sant Romà de Sidillà monument historicoartístic, segons explica un dels tècnics que aleshores hi treballava, Joan-Albert Adell. Una convergència que no es donarà de moment després que el mateix Departament de Cultura hagi descartat la seva declaració com a bé cultural d'interès nacional. Una decisió que els coneixedors de les ruïnes del municipi de Foixà no s'expliquen.

La resolució desfavorable va ser presa pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català el 10 de maig per unanimitat dels seus membres. Si bé proposa a la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni que estudiï la conveniència de declarar-lo espai de protecció arqueològica.

Vist el posicionament del Consell, l'informe de l'arxiu es basa en les consideracions que va fer el Servei del Patrimoni Arquitectònic després de revisar l'expedient de Sant Romà de Sidillà. Dos dels tres punts que cita l'anàlisi de Patrimoni Arquitectònic evidencien que entén que el jaciment té un marcat caràcter local; massa per ser considerat BCIN.

Una consideració és l'estat de conservació de l'església, que és "ruïnós". Una situació que "fa palesa la manca d'integritat física d'aquest element". Així, apunta que és necessària una prospecció arqueològica del poblat per estudiar el jaciment en el seu conjunt.

Les altres dues aportacions sí que fan menció al caràcter poc transcendent d'aquest assentament més enllà dels límits locals: per un costat, el Servei de Patrimoni Arquitectònic apunta que l'església no va viure (o almenys no consten) "actes històrics, ni socials rellevants" que tinguessin repercussió en l'àmbit de Catalunya; per l'altra, afirma que "els valors arquitectònics, artístics, històrics, tipològics i sentimentals de l'església de Sant Romà de Sidillà o de les Arenes estan vinculats a la població de Foixà i al Baix Empordà i a la seva història, però la seva rellevància no ultrapassa aquest àmbit".

Amb aquestes tres consideracions, el Servei de Patrimoni Arquitectònic argumenta que els valors del conjunt no responen "suficientment als requisits aplicabes al concepte" de BCIN. Unes justificacions que, molt probablement, alguns historiadors no compartiran, ni entendran que legitimin la denegació d'atorgació de la protecció de major rang que pot tenir un bé. En tot cas, el Consell recorda que pot ser bé cultural d'interès local.

La decisió final del Consell Assessor del Patrimoni Cultural és vinculant. I contrasta amb la que va fer l'Institut d'Estudis Catalans, que va emetre un informe favorable a la declaració de l'església de Sant Romà de Sidillà com a bé cultural d'interès nacional.

L'IEC va fer l'informe per petició del Servei de Patrimoni Arquitectònic i el va signar el seu president el 30 de novembre del 2012. La Secció Historicoarqueològica de l'Institut va comunicar que "pel seu interès històric i també pel valor artístic, així com per evitar més ruïna i espoliació, és just i convenient que l'església sigui protegida amb la declaració de bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric".

En qualsevol cas, el procés de protecció com a BCIN va acabar aquest novembre amb el seu arxiu. Havia començat 31 anys abans arran de la petició que en va fer l'historiador Joan Badia. En una carta del 27 de desembre de 1981 adreçada al Departament de Cultura, Badia exposava la necessitat de protegir aquesta església preromànica per la possible amenaça de l'expansió d'una sorrera que hi havia en les proximitats. Tres dècades després, el jaciment torna a estar desemparat.

Publicada al diari "El PuntAvui", 1de desembre de 2013 - Carles Torramadé - Foixà 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)