Portal Gironí d'Història i Genealogia

El MNAC recupera els dos apòstols ‘perduts' de les pintures romàniques de l'església de Sant Joan de Bellcaire d'Empordà

Vist: 1300

L'Ajuntament de Bellcaire d'Empordà té el projecte de penjar unes reproduccions de les pintures del segle XII que hi havia hagut a l'església romànica de Sant Joan de Bellcaire, també coneguda com de Bedenga, un temple on encara s'oficien cerimònies i que data del 1002.

La història és fascinant perquè dos dels dotze apòstols de les pintures romàniques s'havien perdut en anar a parar a mans de col·leccions privada. Ara, i gràcies a una dació d'un particular al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) el 2015, s'han pogut recuperar aquests dos apòstols perduts per al públic en general. Malauradament dels dotze, sis ja s'havien fet malbé.

El regidor de Cultura de Bellcaire d'Empordà, Guillem Sobrapera, explica que el 1948 es van arrencar les pintures de l'absis i es van traspassar a plafons plans. L'Esperit Sant i quatre dels sis apòstols de la part inferior van anar a parar al llavors Museu Diocesà de Girona. Mentre que els dos apòstols de més a la dreta de l'absis van anar a la col·lecció particular d'Antoni Batlló de Barcelona, però amb el temps se'ls va perdre la pista. Aquella va ser una època en què era fàcil comerciar amb l'art. Privats i museus, principalment dels Estats Units, es van en fer amb grans obres del romànic. Sobrapera explica que malauradament a l'església actualment només se'n conserva un petit fragment in situ. Del apòstols supervivents, doncs, quatre estaven al Museu d'Art de Girona i amb els anys, els dos perduts van passar d'Antoni Batlló a Antonio Gallardo, que els acabarà donant al MNAC –vegeu peça–.

La restauració del 1927

La descoberta de les pintures originals a les parets del temple va ser una sorpresa perquè havien estat molts anys amagades. Va ser durant la primera restauració que el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Girona va fer a l'església de Sant Joan, entre el 1927 i el 1931. Quan van retirar el retaule barroc, van aparèixer les pintures romàniques de l'absis, uns murals que s'atribueixen al cercle del Mestre d'Osormort. Encara se'n poden veure alguns fragments in situ. La part nord estava molt malmesa, però la part central i la sud, en relatiu bon estat de conservació, mostraven clarament un tema molt poc habitual en les pintures romàniques, la Pentecosta, la vinguda de l'Esperit Sant per transmetre als apòstols el do de llengües i la missió de predicar. L'última gran intervenció al temple es va fer el 1984.

Es va haver d'esperar, però, fins al juliol del 2015, quan revisant l'inventari de la donació de disset obres d'art medieval que Antonio Gallardo va fer a la Generalitat es va veure que els dos apòstols de Bellcaire hi estaven inclosos. La col·lecció ha passat, doncs, al MNAC, on ha estat exposada fins fa poc. Ara les peces esperen la seva ubicació definitiva.

Precisament, dissabte es va celebrar a Bellcaire d'Empordà el IV Fòrum de Recerca del Baix Ter, en què Eduard Carbonell va explicar la història i interpretació de les pintures de Sant Joan de Bedenga. Al fòrum es van presentar deu ponències sobre història, geografia, medi natural i música.

Una troballa fruit d'una important dació al MNAC

El 15 de juny del 2015 va ser, de fet, un dia històric per a Bellcaire. El Museu Nacional d'Art de Catalunya rebia –si bé no hi van entrar formalment fins a la tardor– disset extraordinàries obres del romànic i el gòtic, una part de les quals es donaven a canvi del pagament de tributs, mentre que la resta ja eren una donació altruista. Entre aquestes pintures del segle XII hi havia els dos apòstols de l'església romànica de Sant Joan de Bedenga.

Una donació extraordinària pel que fa a la qualitat, de la qual destaquen fragments de pintura mural procedents de monuments de Catalunya i Castella. Del gòtic sobresurten genialitats de noms d'artistes com ara els Serra, Lluís Borrassà, Bernat Martorell, Martín Bernat o Nicolás Francés.
Col·leccionista discret.

La dació, la va fer Antonio Gallardo, propietari dels laboratoris Almirall. Gallardo és qui es va avenir a lliurar aquestes disset obres d'art medieval de la seva col·lecció particular per, en part, fer front a les seves obligacions tributàries. Aquesta és una fórmula que es coneix com a dació en pagament d'impostos, un instrument que ha aportat i aportarà grans tresors a molts museus, com en aquest cas el MNAC.

Gallardo prové d'una de les famílies adinerades de la burgesia catalana i de les més adinerades de l'Estat. Una de les característiques com a col·leccionista ha estat sempre la seva discreció. Pel que fa a aquesta dació i pel que fa al conjunt de les obres, una de les condicions que va imposar és que aquestes es mostrin al públic i, en cap cas, vagin a parar al magatzem.

Un tresor romànic al cor del Baix Empordà

L'església de Sant Joan de Bellcaire, també coneguda com Sant Joan de Bedenga, és el marc físic on es van pintar els apòstols, al qual, en breu, es retornarà el seu esplendor amb unes reproduccions. La parròquia de Sant Joan de Bellcaire, anomenada antigament Sant Joan de Bedenga, existeix des de l'any 1002. El temple presenta una planta basilical amb tres naus, transsepte i un absis semicircular. Les naus i el transsepte són de l'època preromànica, mentre que la nau central destaca per la seva altura i estretor. Està coberta amb una volta de canó lleugerament ultrapassada.

Les naus laterals estan cobertes amb voltes de quart de cercle. La comunicació entre naus es realitza a través d'uns arcs formers de ferradura, que recolzen sobre gruixuts pilars fets amb elements aprofitats de les construccions romanes properes. El temple té tres portes d'accés, si bé la del costat oest no és practicable. Era la porta principal i es va obrir al segle XIII. Està formada per un arc de mig punt adovellat amb llinda i timpà. Actualment queda protegida per un vidre blindat que permet veure l'interior del temple. Sorprèn veure que està situada a mitja altura de la nau central i no hi ha escales que permetin baixar fins al nivell del terra. Per sobre d'aquesta porta destaca una rosassa del segle XIV, que va mutilar parcialment una de les finestres que s'obrien en aquest mur. Les altres dues encara es conserven, malgrat que la del costat esquerre ha estat modificada i té forma de doble esqueixada.

Publicada al diari "El PuntAvui", 22 de novembre de 2016 - Joan Trillas - Bellcaire d'empordà 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)