Portal Gironí d'Història i Genealogia

Troben motlles de les campanes de l'església de Santa Creu de Rodes

Vist: 1784

Santa Creu de RodesEs van construir a finals del segle XV, quan el poblat ja estava deshabitat. La descoberta s'ha fet en dues fosses excavades prop de la necròpolis medieval.

És l'onzena campanya arqueològica que es fa al poblat medieval de Santa Creu de Rodes i els arqueòlegs no deixen de sorprendre's per les troballes que dóna el jaciment. I encara més en aquesta ocasió en què, excavant en una zona de treball no urbanitzada a tocar de la necròpolis, han trobat en dues fosses excavades a terra restes dels motlles de les campanes de l'església de Santa Helena construïdes a finals del segle XV, quan el poblat ja no estava habitat.

Les excavacions van començar el 12 de setembre i s'han centrat en un espai d'uns cent metres quadrats a tocar d'un dels carrers secundaris de la zona oest del jaciment. Un dels aspectes que ha sorprès l'equip d'arqueòlegs és que es tracta d'un espai obert, sense sostre, utilitzat com a lloc de treball. “Quan fas una campana necessites que sigui en un lloc allunyat de cases perquè durant el procés s'arriba a temperatures molt altes i es generen fums”, detalla Montserrat Mataró, una de les codirectores de les excavacions juntament amb Anna Maria Puig i Imma Ollich. L'elaboració requeria com a mínim una setmana de feina i es feia molt a prop del lloc on havien d'anar les campanes perquè el seu pes dificultava el trasllat.

Els arqueòlegs creuen que es van fer a finals del segle XV, quan el poblat ja estava abandonat, i que la seva destinació era l'església de Santa Helena que hi ha a tocar, un temple que va estar en actiu fins al segle XIX. La troballa s'ha fet en dues fosses ben delimitades a terra. Com indiquen les investigadores, es tracta de dues cavitats on es col·locaven els motlles d'argila per buidar-hi el bronze fos. “Són construccions efímeres, ja que per extreure la campana s'havien de destruir. Malgrat tot, s'han conservat fragments del motlle exterior, visiblement cremats per les altes temperatures, i que van quedar enterrats a la fossa”, remarca Anna Maria Puig.

Aquests fragments, juntament amb restes del bronze sobrant que també s'han conservat, permetran determinar com eren les campanes, si bé no es podran reproduir de nou amb exactitud. Segons explica Puig, a través de l'anàlisi del bronze se sabrà si hi havia altres materials, el diàmetre que feien les campanes i si s'ha conservat una part de la decoració exterior, com podrien ser sanefes o alguna inscripció. Fonts documentals assenyalen que les dues campanes van acabar segles després en altres temples de la comarca, de manera que se n'ha perdut la pista.

Publicada al diari "El PuntAvui", 23 de setembre de 2016 - Redacció - El Port de la Selva 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)