Portal Gironí d'Història i Genealogia

Santa Àgata de Capmany

Santa Àgata de Capmany

Vist: 1354
Santa Àgata de Capmany. Foto: El Rostoll
Santa Àgata de Capmany. Foto: El Rostoll

Santa Àgata és l'església parroquial de Capmany. L'any 1138 a la concòrdia que establiren els comtes Ramon Berenguer IV i Ponç II d'Empúries s'esmenta un personatge anomenat Bernat de "Campman".1

L'any 1246 hi ha notícia de la parròquia de "Campo magno". En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 apareix esmentada l'església ("ecclesia de Capite magno"). Segons la Gesta comitum barcinonensium, l'any 1288 l'exercit francès ocupà, entre d'altres castells de l'Empordà, el de "Campmayn". El clergue de la seu de Girona Castelló Coll l'any 1333 féu una deixa testamentària a la parròquia de Campmany. L'any 1362 hi ha notícia de l'església de "Sancte Agate de Capite Magno", i en els dos nomenclàtors diocesans del segle XIV figura amb el nom de "Ecclesia parrochialis sancte Agathe de Capite-magno". Pels anys 1341 i 1342 consta que Bernat de Closa tenia pel bisbe el delme de Campmany, dret que havia comprat a Ramon Garriga. Encara l'any 1504 figura una possessió d'aquest delme, en feu del bisbe, Lluís Tort, àlies Closa, com a senyor del castell de Campmany. No sabem si hi ha continuïtat de llinatge amb els Satossa, després Vilanova, senyors d'aquest Castell i barons de Capmany, almenys des de mitjan segle XVI.1

L'església de Santa Àgata de Capmany, situada a l'angle nord-oest del recinte murat, és una construcció romànica dels segles XII-XIII, d'una nau amb absis semicircular, fortificada en època posterior. La volta de la nau és lleugerament apuntada i seguida. La coberta de l'absis té forma ametllada i s'obre a la nau per mitjà d'un simple plec apuntat. Una cornisa excurvada ressegueix i marca el nivell d'arrencada de les voltes. La porta s'obre a la façana de migdia. És de tres arcs de mig punt de gradació, els quals tenen impostes de bocell, amb una llinda grossa i timpà. L'espai del timpà ha estat convertit en una obertura, a manera de tarja, en haver estat arrencada la pedra o les pedres que el formaven. Els batents de la porta de fusta han estat decorats amb un conjunt de ferramenta. Al mateix mur i a molt poca distància de la porta, vers ponent, hi ha una altra obertura o fornícula permanent aparedada que té forma de petita porta, amb arc i estreta llinda. Caldria descobrir i explorar aquest element tant curiós per tal de poder-ne entendre l'estructura i la possible funció.1

L'edifici és il·luminat per tres finestres de doble vessant, força obert i amb arc de mig punt adovellat. Una d'aquestes finestres és situada al mur meridional, vora la portada. Una altra és oberta al centre del frontis i és l'única obertura d'aquesta façana. Finalment hi ha la situada al fons de l'absis, que no és visible des de l'exterior, puix que resta amagada per la casa pont, lligada al recinte fortificat, que fou adossada a aquest sector de l'església.1

Els murs laterals de la nau, en llur meitat de llevant, formen unes cantonades d'uns 30 cm. Per aquest motiu sembla que la nau hauria d'ésser més estreta des d'aquestes cantonades fins a l'absis. A l'interior, però, no s'acusen i només afecten el gruix de les parets mestres. Els paraments externs dels murs laterals de la nau i de l'absis, sota la cornisa, hi ha un ampli fris de dents de serra, que és l'únic element de decoració arquitectònica que té l'edifici.1

L'església ha estat construïda amb carreus de granit de mida grossa, ben escairats i polits, que s'afileren d'una manera regular. Al voltant de tot l'edifici hi ha un socolada no gaire prominent, feta amb carreus igual que la resta del temple, la qual al mur de tramuntana s'esglaona de llevant a ponent, seguint el desnivell pronunciat del terreny.1

Santa Àgata de Capmany és una església que s'inscriu dins les formes pròpies de l'arquitectura romànica d'època avançada (segles XII o XIII) de l'Empordà i les comarques veïnes. Damunt l'absis hi ha una obra de fortificació que dobla la seva alçària original i el converteix en una torre de planta semicircular, espitllerada i amb dos matacans o lladoneres. El més ben conservat és el que hi ha emplaçat a migdia. L'hemicicle fortificat fou construït amb carreus escairats de granit, en general una mica menys grossos que els dels paraments romànics de l'església. Cal exceptuar-ne l'extrem superior del mur, fet amb pedruscall. Aquesta fortificació és probablement de datació no gaire més tardana que el temple (segles XIII-XIV?).1

Posteriorment queden documentades les reformes dutes a terme l'any 1594, quan el bisbe autoritzà l'erecció de l'altar de la Santa Creu. L'any 1597 es donà permís per a construir la capella de la Mare de Déu del Roser, foradant el mur nord de l'església. L'any 1629 fou autoritzat l'altar de Sant Isidre i en 1647 es va donar la llicència per a beneir una campana recent instal·lada, període en què també es bastí la sagristia del mur de tramuntana del temple2.

El segle XVIII, vers l'any 1751, segons ordres del bisbe es construïren unes golfes sobre la teulada original que sobrealçaven la nau2. Aquesta construcció fou enderrocada durant una campanya de restauració, en la qual la teulada d'aquesta nau fou retornada a nivell primitiu. Aquesta restauració la dugué a terme els serveis de la Diputació de Girona i fou dirigida per l'arquitecte Joan M. Ribot. L'obra fou inaugurada el 17 d'octubre de 1982. La campanya a més d'eliminar les golfes esmentades, consistí en la consolidació general de l'edifici, la refecció o reconstrucció de cobertes i la "neteja" de paraments interiors. Tanmateix, la intervenció en el campanar mereix una referència a part, puix que ha variat d'una manera molt notable la imatge que hom tenia de l'església fins aleshores i, en conseqüència, la del conjunt del nucli medieval de la població. Hom ha procedit a enderrocar els afegitons tardans que s'unien a l'espadanya amb la finalitat de recuperar-ne totalment l'estructura romànica. Els afegitons, d'una certa complexitat, incorporaven la funció de campanar, i una mena de torricons laterals. El de migdia probablement havia servit de comunidor. En eliminar-ho hom desaparedà les obertures inferiors de l'espadanya romànica i reféu els extrems superiors, malmesos, de les pilastres superiors. L'existència d'algun encaix per a bigam en aquests pilars determinà la construcció d'un acabament de teulada, d'eix transversal, damunt l'espadanya, ja que hom devia considerar que aquest element hi existí a l'origen. L'escàs pendent i la llargària desmesurada del voladís han donat al nou element unes dimensions desproporcionades i discordants dins el conjunt de l'edifici.1

El febrer de 2018, s'acabaren obres de reforma en que es condicionaren els paviments, es repicà la volta i es rejuntaren les esquerdes, apart d'altres instal·lacions de confort a dintre del temple3.

1 Catalunya Romànica Vol.IX. Joan Badia i Homs
2 Generalitat de Catalunya, patma.gencat.cat
3 Hemeroteca del diari "El PuntAvui", 6 de febrer de 2018

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)