Portal Gironí d'Història i Genealogia

Treball de Ricard Teixidor sobre el Mas Marquès de Brunyola

Vist: 2789

Es tracta d’un treball d’investigació, ben estructurat i documentat, que explica la història del mas del segle XIII fins als nostres dies.

Mas Marquès

(Abans mas Marquès de Brugueres)

Autor:
Ricard Teixidor i Palau

Estat actual (any 2008)

Mas Marquès (Brunyola)Se situa a uns cinc-cents metres a la banda de migdia de la carretera que puja a Brunyola per la Costa. De fet està al costat mateix del camí primitiu que pujava a Brunyola, amb anterioritat a l’any 1931 en que es va construir la nova carretera.

És una casa antiga que últimament se li han fet moltes reformes però segueix conservant la mateixa estructura que correspon a la tipologia clàssica, amb els dos aiguavessos orientats a les façanes laterals. Té les parets arrebossades. En un dels angles de la façana principal, orientada vers llevant, se li han deixat les pedres cantoneres a la vista. Disposa de planta baixa i un pis. L’extensió de la finca és de 130 vessanes entre bosc i terreny de cultiu.

El matrimoni propietari, Salvador Pibernat i Carme Rabasseda, hi fa residència. Per raons d’edat ha hagut de deixar de conrear la major part del mas, algunes terres del qual ha transformat en pastures per a les vaques. El fill més petit, d’ofici electricista, viu amb ells i ajuda en les feines de la casa.

Les cases més properes són: Can Torrada a llevant, can Segarra a ponent, can Xiconic i la Casa Nova de l’Esquerrà al nord i can Tarinet a migdia, a l’altre costat del torrent de Bagastrà. Cal dir que a uns cinc-cents metres de la casa actual, cap a tramuntana i al peu mateix de la carretera que puja a Brunyola, encara s’hi veuen algunes restes de teules i maons. Segons en Salvador, pare, l’indret és conegut com can Marquès Nou. L’existència d’una casa en aquest punt està demostrada en un mapa de l’any 1883 que surt amb aquest mateix nom. La casa que no hi és assenyalada és can Baldirot que la Carme m’informa que es trobava en un punt proper a la carretera, poc abans d’arribar a la cruïlla amb la carretera de Santa Coloma a Anglès. En tot aquest indret, antigament anomenat paratge de les Brugueres, de ses Brugueres o simplement Brugueres, i en indrets propers, hi havien existit altres masos, tots ells derruïts ja al segle XVI, masos que ja he esmentat en l’estudi sobre can Torrada. I per acabar d’exposar construccions antigues, citaré el pou vell d’en Marquès. En trobar-lo documentat el segle XIV, li vaig comentar a en Salvador si en sabia de la seva existència. No solament em va dir que sí -i això em va sorprendre gratament- sinó que a més me’l va ensenyar personalment un esplèndid matí del mes d’abril de l’any 1998. Se situa en el llindar d’una avellaneda amb el bosc, en una fondalada a les envistes de can Xiconic. Està cobert i amagat per una bardissa i això impedeix que hom el pugui veure. El meu acompanyant em diu que no conserva la paret protectora, que el diàmetre és molt estret i que la paret interior és de pedra. Comprovo que hi ha aigua llençant-hi un roc.

Dades històriques

Un mas que ha conservat el nom al llarg de vuit segles

Dels set masos més antics que estaven situats en el paratge de les Brugueres, el mas Marquès és un dels dos que encara existeix i l’únic que ha conservat el nom.

També és dels més antics existents a la parròquia de Brunyola, car ja és esmentat al primer terç del segle XIII, si bé les dades són escasses. Es tracta del capbreu del 1227 en el qual figura com un dels trenta tres que fa confessió i jura homenatge a Pelegrina Balanyà i al seu fill Bernat.

L’any 1282 surt en un altre capbreu del castell de Brunyola; aquesta vegada hi figura com a propi del castell i s’hi especifica que el posseïdor del mas fa cens i tasca, per unes terres, a Guillem Gaufred, senyor de Brunyola.

Segle XIV

És en el segle XIV quan la documentació és fa més extensa i apareix el primer propietari útil. L’any 1317 consta que Guillem Marquès està casat amb Graua, la qual, una vegada ha estat alliberada del seu antic senyor, confessa ser dona pròpia de l’Almoina junt ab sa prole de ella naixedora, per haver entrat, per matrimoni al mas (1).

El mateix Guillem fa capbrevació l’any 1336.(2). És un document en el qual confessa ser propietari útil de totes les terres cultivables i boscoses que té per l’Almoina, tant les que són circumdants a la mateixa casa com altres que té en altres indrets de la parròquia de Brunyola i de Santa Martí. També declara tenir una peça de terra a domini directe per a un altre senyor. En aquest capbreu no declara en canvi, unes terres que té per Guillem Falgueres, de la mateixa parròquia de Brunyola. Com s’acostuma a fer en els capbreus d’aquest segle, no s’esmenta l’extensió de les terres o de cada una de les peces de terra declarades. D’altra banda, en aquesta època és normal que molts propietaris útils de masos tinguin terres en indrets més o menys allunyats de la casa, terres que ha subestablert a altres pagesos a canvi d’una entrada i d’un cens anual. En aquests casos, en la documentació s’especifica amb la fórmula de pertinecias a (i segueix el nom del mas al qual pertany la peça de terra).

Confessa tenir per l’Almoina el mas Marquès ab sos casals, hort, hera, farrejanal, quintà, clos i altres pessas, honors i pocecions de terra, així cultivas com heremas que en sí una ab altre, se tenen ab lo dit mas, i tot junt afronta a: sol en honor del mas Oller de Brugueres; a migdia en honor de Grau Orta, a ponent en honor del mas Canadell de Farnés, part en honor de Grau Orta i part en honor del mas Estrany, dividit; i a tramuntana en honor del mas Ferrer, en vers lo lloch anomenat Bertran, part en honor del mas Pujada, part en honor de Grau Orta i part del mas Palau al lloch anomenat Pou vell d’en Marquès. També declara tenir a domini directe de l’Almoina una peça de terra situada en un indret anomenat Serres (en algun punt de la Costa proper al mas Castellà).

De totes aquestes possessions declarades fa un cens a l’Almoina, per St. Pere i St. Feliu, de 6 sous barcelonesos i 1 quartera de civada; per Nadal 1 pollastre de trescoll i 1 gallina i per Pasqua anualment 4 ous i un any per altre 1 migera de glans. A més, queda escrit que ha de fer a l’Almoina les joves, juntes, tirades, batudes i tragines sempre que sigui necessari.

Dintre de les anteriors afrontacions també confessa tenir una peça de terra pel monestir de Sant Salvador de Breda de la qual no s’especifica el cens que ha de pagar.

A més també confessa que percep uns censos per unes terres subestablertes : 1 gallina o 1 polla de l’hereu del mas Bagastrà, 1 diner del posseïdor del mas Oller de Brugueres i 3 malles (òbols) de l’hereu del mas Estrany de Planes.

Al senyor de Vilademany, per drets de castlania li ha de fer un cens anual de 1 quartera de civada, 1 parell de gallines, 1 feix de palla, 3 mitges quarteres de vi, 1 rasa de cols i 4 ous.

Per l’ús de la fàbrega (o ferreria) de Brunyola ha de fer un cens 1 quartera de civada i 4 diners a Bernat Sampsó, propietari de la mateixa, així com 1 quartera del millor vi en temps de trescolar i un cofí de carbó per llausar.

L’any 1364, Salvador Marquès, fill i hereu de Guillem, ha de declarar el que fins a la data s’havia pagat de cens al senyor de Vilademany i que a partir d’aleshores s’haurà de pagar a l’Almoina, que tot plegat queda estimat en 11 sous i 9 diners.

L’any 1392, Francesc, fill de Salvador Marquès declara tenir unes terres per a Guillem Falgueres d’Amont, posseïdor d’unes senyories, com a fill i successor d’Almanda Sabarba.(3) Són aquelles possessions que son avi tenia però que fins ara no ha estat capbrevades. Una d’elles és un camp del qual s’especifica que té l’extensió d’1 jornal de bous i està dins de la parròquia de Brunyola en un indret anomenat Pla de Montsorí(4), fronterer amb la parròquia de Sant Martí. Fa un cens de 3 diners barcelonesos, tasca i mitja dècima. També queda escrit que la tasca dels fruits recollits al camp l’ha de transportar amb mitjans propis a un punt de la parròquia de Sant Martí “on antigament Ramon Vingut acostumava a recollir los fruyts”. A més té l’obligació de donar al portador de las ditas taschas menjar de pa suficient, vi, formatge o ceba. Pel mateix Guillem Falgueres declara tenir a domini directe 1 peça de terra, part castanyeda i part de bosc, situada en un indret muntanyós (les Guilleries) anomenat Romagós (5), pertanyent a la parròquia de Sant Martí. Dels esplets fa tasca, mitja dècima i 2 diners de cens.

Capbreu del 1336 del Mas Marquès de Brunyola

 

Segle XV

 

D’aquesta centúria no s’han conservat capbreus, però si llevadors de censos. Un llevador de censos és un resum, una mena d’extracte d’un capbreu en el qual s’hi fa constar la relació de masos d’una parròquia propis i no propis d’un senyor i on queda especificat tot allò que cada propietari útil ha de pagar anualment en espècie i en diners. En el cas que ens ocupa, l’Almoina anota en aquest manual de comptabilitat tots els ingressos que percep, pel domini directe, dels mas Marquès. L’any 1414 Francesc Marquès fa per la festa de Sant Feliu VI sous; una quartera de civada, per la qual paga XXV sous; un parell de pollastres de trescoll de delme, pels quals paga XVI diners; per la festa del Nadal del Senyor fa una quartera de glans que cobra el batlle; XVII diners per les joves i VI sous per la castlania; també paga, per mans del batlle, I sou VI diners per una gallina; i per la festa de Pasqua fa IIII ous, pels quals paga II diners.

L’any 1421 l’esmentat Francesc Marquès figura com a membre de la Universitat del castell de Brunyola.

 

 

Segle XVI

 

En el capbreu de l’any 1530(6) Pere Marquès confessa ser el propietari del mas, pel qual presta sagrament i homenatge a l’Almoina, segons contempla el capítol setè de la Reial Sentència de Guadalupe i també reconeix que ha de prestar anualment 3 sous barcelonesos per raó dels sis mals usos abolits. L’extensió de les terres circumdants a la casa no ha variat respecte del capbreu del segle XIV, les afrontacions són les mateixes i fa iguals prestacions a l’Almoina. També declara tenir altres peces de terra i bosc allunyades del mas i que havien estat capbrevades el 1336. Les senyories de Brunyola que havien estat de Guillem Falgueres d’Amont i successors, ara pertanyen, per compra-venda, a l’Almoina. Per tant el camp situat al Pla de Montsorí i la castanyeda situada a les Guilleries també les té a domini directe d’aquesta. A més declara tenir per la mateixa un camp situat a prop de la casa Castellà.

Per l’ús de la fàbrega fa les mateixes prestacions que estaven declarades en el capbreu anterior, en canvi per per la castalania, paga 6 sous, poc més de la meitat.

També segueix percebent els mateixos censos, declarats el 1336, dels hereus propietaris dels masos veïns, Bagastrà, Oller de Brugueres (agregat al mas Palau) i Planes d’Estrany (ara conegut com mas Esquerrà)

En aquest mateix segle hi ha una altre capbreu, el de l’any 1568. Els declarants són Salvi Marquès, segurament fill de Pere, i el seu fill Sebastià.

L’única modificació apreciada és que la castanyeda situada a Sant Martí, en el lloc ara anomenat Tamarrases, la té per pur, libro y franch alou, és a dir que n’ha comprat el domini directe, n’és el propietari absolut i no n’ha de pagar cens ni tasca.

 

 

Segle XVII

 

L’any 1666, Jaume Pons, alies Marquès, vidu de Caterina Marquès, fa capbrevació a l’Almoina on declara ser l’administrador legal de sa filla impúber (menor de 12 anys), Maria(7). Confessa i reconeix que ”per rahó de dit mas Marquès en dit nom, és home propi y sòlido de dita Almoyna, prestant•li sagrament y homenatge. Y té per dita Almoyna primerament lo capmas sobredit anomenat Marquès de dita sa filla ab las casas, era, hort, farregenal, quintà, clos y altres terras y pocessions de cultius, hermas, també boschosas, que se tenen ab dit mas” Les possessions del mas declarades són les mateixes dels capbreus anteriors, més algunes terres agregades situades a tramuntana i que havien estat del mas Pujada.

També confessa tenir una peça de terra de quatre vessanes d’extensió situada a la riba dreta de la riera de Bagastrà, al límit amb el terme de Santa Coloma i molt a prop de la casa anomenada la Pressa.(8). Per la banda de migdia afronta amb terres en honor seu que ja pertanyen al terme esmentat i que no declara a l’Almoina

Per tot plegat fa les acostumades prestacions declarades en el capbreu anterior.

 

 

Segle XVIII

 

L’any 1736 Miquel Marquès, fill de Maria Marquès i el seu fill Pius fan venda perpètua de tot el mas La Pressa a Maria Anna Callicó de Santa Coloma. La casa, situada en la mateixa línia divisòria dels termes de Brunyola i Santa Coloma, té terres en ambdues jurisdiccions. El preu és de 200 lliures. Això demostra l’esmentat mas pertanyia en tota la totalitat als hereus del mas Marquès.

En aquesta centúria les propietats del mas Marquès augmenten. En el capbreu de l’any 1762 (9), Pius Marquès, nét de Maria Marquès, confessa tenir a domini directe de l’Almoina una gran extensió de bosc situada en la Costa en el Puig o Turó de n’Aulè; unes feixes a prop de l’església de Sant Fruitós i tot el mas Aulè amb altres peces de terra que havien pertangut a l’hereu d’aquest mas.

En el capbreu de l’any 1766(10) el mateix Pius Marquès confessa tenir el mas Marquès a domini directe de l’Almoina amb casa, era, porxo, hort ferragenal, quintà amb possessions boscoses, cultivables, ermes, pradoses, rouredes i aulets, totes contigües i vénen a ser les mateixes que en les capbrevacions anteriors. No obstant, hi ha algunes apreciacions que faig constar. En primer lloc s’expressa clarament que ha de pagar els tres sous anuals pels sis mals usos que encara no han estat redimits. En el mateix document s’hi fa constar que fins que no hagi pagat els seixanta sous contemplats en la Sentència Arbitrària dictada pel rei Ferran l’any 1486, l’hereu del mas haurà de pagar aquests diners cada any el dia 21 d’abril . En quan a les afrontacions, s’esmenta l’existència d’una rajoleria al costat del pou d’en Marquès, al límit amb l’antic mas Oller de Brugueres. No s’esmenten la peça de terra de la Pressa, ni la possessió del pla de Montsorí però sí declara tenir per l’Almoina la possessió de la Costa anomenada la Creu d’en Marquès, de 25 vessanes d’extensió (abans ses Serres); una possessió on hi ha construïda la casa en Castellà i la castanyeda de l’indret de Romagós. Sobre aquesta última s’especifica que no és franch en alou (lliure de prestacions senyorials), en contra del que en els anteriors capbreus, equivocadament, s’havia escrit.

 

 

Segle XX

 

No he aconseguit documentació del segle XIX. A partir de la segona meitat del segle XVIII, molts dels propietaris de masos importants ja no vivien a la casa que els seus antecessors havien ocupat al llarg de segles. Eren hisendats que tenien els masos i altres propietats arrendats a masovers i vivien a la ciutat. Sovint, part de les seves possessions eren venudes a particulars que hi construïen una casa. Això explica que moltes cases de Brunyola, amb poca extensió de terres, hagin estat construïdes en aquests dos últims segles. A la llarga, la majoria dels masos acabaren essent venuts.

Possiblement el mateix confessant anterior, Pius Marquès, ja no vivia a can Marquès, la casa i possessions del qual tenia arrendades a masovers, tot i que no en tinc constància documental.

L’any 1944 el mas és propietat d’Alfons Huix i Viader, de Bescanó, segons fons consultades(11). Els anys 50 passa a ser propietat de la Congregació de les Vetlladores de Sant Josep de Girona. I són els mateixos masovers que compren la casa on viuen i tota la propietat l’any 1994.

Els pares de Carme Rabasseda (1923), que va néixer a la casa, van entrar-hi de masovers i després el seu marit, Salvador Pibernat (1919). Tenen set fills: Pilar, Montserrat, Roser, Lurdes, Paquita, Josep i Salvador.

 

 

Notes:

 

(1) AHG. Fons Hospici. Llibre 2 d’Arxivació, signatura 361, foli 682 (anvers), document nº 674.

(2) AHG. Fons Hospici. Llibre 2 d’Arxivació, signatura 361, foli (anvers) 1191, document nº 1115.

(3) AHG. Fons Hospici. Llibre d’Arxivació, signatura 361, foli 1495 (revers), document nº 1322.

(4) Així s’anomenava una gran extensió de terreny, dins de la parròquia de Brunyola, situat entre la riba esquerra se la riera de Ridorta i la línia divisòria entre les parròquies de Brunyola i Sant Martí on actualment hi ha els masos Oller, Rierola, Pla i Pons de Dalt. El Pla de ca n’Horta en quedava exclòs. En els mateixos documents d’aquesta època es diu que abans pertanyia a la mensada o massada de Montsoli. Cal pensar, doncs, que antigament hi havia existit el mas Montsolí.

(5) Cal situar-lo en un indret que llinda amb el mas Moixac

(6) AHG. Fons Hospici. Llibre 2 d’Arxivació, signatura 361, foli 1561 (anvers), document nº 1335

7) AHG. Fons Hospici. Llibre 2 d’Arxivació, signatura 362, foli 1902 (anvers), document nº 1462.

(8) Aquesta peça de terra l’he localitzada en un punt exacte, a l’extrem del terme de Brunyola fronterer amb el de Santa Coloma. Se situa just al costat de l’enllaç de la carretera local GI-533 amb l’Eix Transversal C-25, a l’altura de ca la Pressa (derruït).

(9) AHG. Fons Hospici, signatura 332, foli 85 (anvers)

(10) AHG. Fons Hospici. Signatura 332, foli 413 (anvers)

(11) AHG. Fons d’Hisenda. Amirallaments de Brunyola, any 1944. Foli 120, nº d’ordre 116.

Treball facilitat per Ricard Teixidor

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)