Portal Gironí d'Història i Genealogia

Treball de Ricard Teixidor sobre el Mas Formiga de Brunyola

Vist: 8088

Mas Formiga

Ricard Teixidor
Investigador

Situació

Can Formiga està situada al costat mateix del camí veïnal de can Serrallonga que puja de les Quatre Carreteres cap a can Segarra on es troba amb la carretera de Santa Coloma a Anglès en l’indret antigament anomenat les Marrades. Al darrere de la casa s’alça el vessant meridional del serrat anomenat la Costa del qual neixen els torrents que conflueixen aquí a prop i formen la riera o torrent del Bagastrà i que també era el nom antic del mas.

Estat actual de la casa

És de tipologia clàssica: dues plantes, vessants a laterals i cornisa catalana. Manté el seu aspecte original del segle XVI. La porta principal i les finestres central i dreta de la segona planta són amb impostes i hi ha una espitllera damunt de l’entrada. Està encarada a llevant. A la dreta hi ha un altre habitatge adossat, dels segles XVIII-XIX. Una inscripció a la llinda, de pedra monolítica, de la porta d’entrada diu Pau Furmiga 1783. Les dues xemeneies són mostres evidents de que hi havia hagut dues vivendes: la del propietari i la del masover. També hi ha diverses construccions de treball. L’últim masover va ser Josep Aurich i va marxar a viure a Santa Coloma Residencial l’any 1992. Des d’aleshores la casa ha estat habitada esporàdicament per estadants de caps de setmana fins que, fa poc, ha estat reformada, llogada i és habitada permanentment. El propietari actual és Joan Bosch, de Sils. Segons l’amirallament de l’any 1944, el mas té 37 Ha de bosc, 11 Ha d’avellanedes i hi ha 6 Ha de camps dedicades a cereals En total són 54 Ha. Josep Aurich m’ha explicat que la propietat s’estén, de nord a sud, des de la pedrera de la Costa fins la línia divisòria amb el terme de Sta. Coloma.

Dades històriques del mas

Fins al segle XV

El poblament d’aquest indret ja data de temps de la prehistòria. En una avellaneda contigua al clos del mas, hom hi ha trobat bifaços sobre còdols de quarsita corresponents a un jaciment paleolític. A l’època carolíngia, a la fi del segle X, hom troba documentat l’existència del vilar(1) de Bagastrano.

És un dels masos més antics existents a la parròquia de Brunyola, car ja és esmentat al primer terç del segle XIII, si bé les dades són escasses. Es tracta del capbreu del 1227 en el qual figura com un dels trenta-tres que fa confessió i jura homenatge a Pelegrina Balanyà i al seu fill Bernat. L’any 1282 surt en un altre capbreu del castell de Brunyola; aquesta vegada hi figura com a propi del castell i s’hi especifica que el posseïdor del mas fa cens i tasca, per unes terres, a Guillem Gaufred, senyor de Brunyola.

Els primers habitants del mas estan documentats l’any 1329. Són els germans Arnau i Ramon, fills de Pere Bagastrà, que declaren ser homes propis de l’Almoina igual que ho fou el seu pare.

brunyola-can-formiga-capbreubEl mes de juny de 1336, Berenguer Bagastrà confessa ser home propi de l’Almoina juntament amb la seva muller i fills i capbreva tot el seu mas Bagastrà amb el clos, casals era, hort, ferraginal, quintà i terres, així com bosc, aulet i vinya; tot plegat contigu a la casa. No confessa cap possessió per a una altra senyoria; en el capbreu tant sols s’especifica que en el clos hi ha una peça de tres jornals de bous de cabuda (sis vessanes), que havia pertangut al cavaller Simó de Trilla que ara també posseeix l’Almoina. Per tot plegat fa censos i tasques a l’Almoina, com a senyor directe, amb espècie i amb diners. També ha de satisfer censos al senyor Vilademany per raó de la castlania, a Bernat Sampsó per raó de la fàbrega i també el cens d’una gallina, que s’alterna amb un pollastre a l’altre any, a l’hereu de mas Marquès.

El mes d’octubre del mateix any, Pere Casadevall, paborde de l’Almoina i, en nom d’aquesta, senyor del castell de Brunyola, posa i constitueix Bernat Bagastrà (probablement és germà de Berenguer) com a batlle, saig i corredor de tot el terme de Brunyola, honor compartit amb Guillem Palau, un veí seu, amb el deure tots dos, de cobrar censos, tasques, agressos, lluïsmes i altres drets a tots els homes i persones que hi habiten. Per aquest treball tots dos percebran el redelme, amb l’obligació d’haver de prestar anyalment un parell de capons i de treballar en la coromina de la Crosa que l’Almoina posseeix a Estanyol.

L’any 1360, Bernat Bagastrà (no sabem si és l’anterior o un fill o nebot de Berenguer) és acusat per la Cúria de Girona de malferir Berenguer Esteve de la mateixa parròquia de Brunyola en un camí públic al seu pas pel lloc anomenat Coll de les Ravioses (lloc proper a mas Torramilans). Juntament amb ell també són acusats del mateix delicte Salvador Marquès, Arnau Vilà, els dos de Brunyola i Bartomeu Falgueres de Salitja (de mas Valls). Sorgeix un conflicte entre la jurisdicció del paborde, en nom de l’Almoina, i la reial, representada pel veguer. El jutge decideix que l’afer no és d’incumbència reial sinó del senyor jurisdiccional de Brunyola, és a dir, de l’Almoina, a la qual li pertoca administrar la justícia. No sabem res més d’aquest assumpte i, per tant, si el tal Bernat fou o no jutjat.

Tres anys més tard apareix un altre Pere Bagastrà (ja veiem que són els mateixos noms que es van repetint) que confessa fer un cens a l’Almoina per la castlania del castell de Brunyola que aquesta posseeix després d’haver-la comprada als Vilademany.

L’any 1421, Guillem Bagastrà, cap de casa, forma part del comú o universitat de Brunyola que s’ha reunit a la plaça del castell per tractar d’alguns assumptes que afecten tot el terme. Acabem aquest segle dient que en el fogatge de 1497 el cap de casa també és diu Pere Bagastrà.

Segles XVI i XVII

Després de la revolta remença i ja en el segle XVI, dels deu masos que cap a la meitat del segle XV se situaven a la capçalera de la riera Bagastrà i al paratage proper de les Brugueres, n’han desaparegut set. Només han quedat mas Palau de Brugueres (en l’actualitat mas Torrada), mas Marquès de Brugueres iel mas que ens ocupa. Mas Bagastrà ha quedat ben aïllat, bastant allunyat de mas Palau i de mas Negre de Serrallonga (en l’actualitat mas Serrallonga). Cal tenir present que mas Cassà, mas Fusada (abans mas Portella), mas Casanova d’en Serrallonga (abans mas Caulí) i mas Rossinyol, tots situats a la plana del Bagastrà, no apareixeran fins a cap a la meitat del segle XVIII com a conseqüència de nous establiments dintre de grans possessions. També cal dir que la davallada de la població –i en conseqüència dels masos- és un fet que no només afecta Brunyola sinó tot Catalunya. Mas Bagastrà s’engrandeix a costa de l’agregació de terres i boscos de dos masos veïns desapareguts, mas Lledó de Serrallonga i mas Olivella.

El primer capbreu conegut del segle XVI data de l’any 1530. Joan Bagastrà i el seu fill, també Joan, declaren ser senyors útils i propietaris de mas Bagastrà i també ser homes propis i sòlids de l’Almoina. Com que encara no han redimit els 60 sous que mana la Sentència Arbitral de Guadalupe a fi d’alliberar-se definitivament dels sis mals usos, confessen que paguen cada any 3 sous barcelonesos.

Ell mateix o el seu fill (és el més probable), que també es diu Joan, fa una altra capbrevacó el 1568 amb les mateixes possessions més una peça de terra d’una vessana d’extensió anomenada Feixa de mas Fuster (desaparegut el segle XV). S’especifica que ha estat establerta en la mateixa data del present capbreu i a més que és dins del clos i sobre el camí que va a Barcelona. Sembla ser que aquest camí és el que baixa a les Quatre Carreteres i aquí es trobava amb el camí ral que anava de Girona a Santa Coloma (i ara es troba amb la actual carretera comarcal GE 533).

L’any 1666 els tenidors del mas ja no són els Bagastrà sinó els Formiga, tot i que es manté el nom antic. Pere Joan Formiga fa capbrevació de les mateixes possessions anteriors al paborde de l’Almoina.

Segles XVIII i XIX

L’únic capbreu que hi ha del segle XVIII i que ens aporta noves i interessants dades, és de l’any 1770. Pau Formiga és el propietari, declarant i el mateix que tretze anys més tard farà construir una casa annexa on ell i la família hi passaran a residir i deixarà arrendada la casa antiga amb algunes terres a masovers. La capbrevació la fa al procurador del paborde Baltasar Bastero i Lledó (l’últim de l’Almoina ja que l’any 1776 les jurisdiccions, dominis i rendes d’aquesta institució passen a l’Hospici). Ara ja apareix el nom de mas Formiga, àlias anomenat Bagastrà. Les afrontacions són les mateixes que en les de capbreus anteriors però més detallades. A sol ixent afronta amb honor de mas Negra del Castell (actual mas Brosca), part amb honor de mas Portella (actual mas Fusada) i part amb honor de Joan Cassà, jove treballador, que abans havia estat de mas Negra; totes aquestes terres abans havien estat dels masos Olivella i Lledó. A migdia afronta, de cap a cap, amb la serra anomenada Sot d’en Llinàs en honor boscós de mas Fàbregues de la parròquia de Santa Coloma. Són interessants els detalls que s’hi especifiquen en aquesta banda (que transcric literalment): “...dividintse per los tèrmens que la mitat de la dita serra són de manera que lo ayguavès de dita serra de tota la afrontació de mi, dit confessant, que és lo ayguvès de la part de tremontana és de mi dit confessant i del terme i jurisdicció del dit castell de Brunyola, y lo ayguavès de la part de migtdie de dita serra és de dit Fàbregues de dita vila de Santa Coloma y és del terme de dita vila. Pues, la mitat de dita serra des de la casa anomenada la Presa, tirant cap a ponent fins en lo paratge que per la part de migdia, se acaba la afrontació de mi dit confessant y se entra en terras del mas Horta del Puig, ditas la Devesa y la Comamala, divideix la baronia del expressat castell de Brunyola ab lo terme de la referida vila de Santa Coloma de Farnés; però en arribar a las dites terras de dit Horta del Puig, tota la serra, tant de un costat dom del altre és del terme de la citada baronia de Brunyola. Veiem que no només s’hi marca clarament la separació de possessions de dos masos sinó també els límits de dues jurisdiccions. Això obeeix al fet, en la meva opinió, de que els límits de Brunyola i Santa Coloma no sempre havien estat clars i, fins i tot, havien estat causa de conflicte entre els respectius senyors jurisdiccionals(2). A la banda de ponent, mas Formiga afronta amb honors de mas Horta del Puig i mas Palau i a tramuntana en honor dels masos Palau, Oller de Brugueres, Pla del Molí i Pons. L’esmentat propietari declara tenir també una casa construïda dintre de les sobredites afrontacions, anomenada la Casa de la Coma d’en Formiga i que ell mateix va fer edificar amb llicència del paborde de alguns anys de esta part. Aquesta casa canviaria el seu nom pel de can Tarinet(3) que és tal i com se la coneix actualment.

L’últim capbreu és de l’any 1832 i el confessant és Esteve Formiga, fill del quòndam(4) Francesc Formiga i nét de l’anterior confessant. Les possessions confessades i les afrontacions són les mateixes, gairebé calcades de l’anterior. Els Formiga viuen al seu mas almenys fins a l’any 1862. En aquesta data i, segons unes cèdules de veïnatge del municipi de Brunyola, consta que hi resideixen Esteve Formiga (casat; podria ser l’anterior propietari), Maria Formiga (casada), Salvador Formiga (solter), Miquel Formiga (solter), Francisca Formiga (soltera) i Margarida Formiga (també soltera). Al mas de la Coma consta que hi resideix Dalmau Formiga d’ofici “labrador”. El fet de portar el mateix cognom pot fer pensar que la nova casa amb terres segregades fou arrendat a règim de masoveria a un familiar de la casa pairal.

Segle XX

El 1932 els Formiga ja no viuen al mas ni en són els propietaris ja que en aquest any una nova propietària el ven a Joan Bosch, resident a Sils. Per herència, ha passat al fill i després al net, que n’és el propietari actual.

Els masovers

brunyola-can-formiga-matxoQuan Pau Formiga hagué fet construir una nova vivenda adossada a l’antiga casa pairal, hi va passar a residir. Segons el testimoni oral de Lluís Aurich, era coneguda com la casa dels amos. La vella casa del segle XVI, va ser residència de masovers. El primer masover documentat el trobo el 1815. Es tracta d’una acta de baptisme del 22 de maig d’aquest any en la qual consta que els cònjuges Narcís Maynegre, masover de mas Formiga, i Francesca Collet han tingut una filla que ha estat batejada i li han posat els noms de Margarida, Antònia i Isabel, nada lo dia abans.

A inici del segle XX el mas està arrendat a règim de masoveria a Josep Subiranas i Bosch, casat amb Carme Roura i Morell(5). L’any 1919 se’n van a viure a can Xaconich, també de Brunyola, que han comprat, on en l’actualitat hi viu el seu nét i esposa. Anys més tard hi entra un nou masover, Andreu Aurich, casat amb Carme Huix. Provenen d’Estanyol. Tenen set fills: Josep, Lluís, Carme, Dolors, Mª Àngels, Mercè i Margarida. Per herència, la masoveria passa a l’hereu Josep qui deixa el mas l’any 1992 i se’n va viure a la urbanització Santa Coloma Residencial. 

Arxiu consultat: Arxiu Històric de Girona (AHG). Fons Hospici, volums 332, 361, 362, 1111 i 1159.

Notes:

(1) Un vilar era, a l’Alta Edat Mitjana, una petita comunitat que formava part d’una comunitat més gran, la vila, que més tard va donar lloc a la parròquia i modernament al municipi.

(2) L’any 1385 hi hagué un greu conflicte entre Bernat Vilademany i el paborde de l’Almoina motivat per un desacord amb la línia divisòria entre les baronies de Santa Coloma i de Brunyola. Tot i que hi hagué un principi d’acord l’any 1419, els límits no quedaren clars. Per a més informació, vegeu el llibre Brunyola, de castell a poble i de baronia a municipi, del mateix autor.

(3) Carme Rabasseda (1923-2011), de can Marquès, m’havia dit que el seu pare li havia explicat el canvi de nom de la casa. Resulta que hi vivia un home al qui deien Tari i com que sempre anava net de cos i de butxaca, vet aquí com la casa va agafar el motiu de can Tarinet.

(4) Quondam és una paraula llatina, molt usada en els capbreus, que significa que ja és mort

(5) Aquesta informació me l’ha donada Josep Subiranas i Rafart, de can Xaconich, nét de Josep Subiranas i Bosch.