Portal Gironí d'Història i Genealogia

Primeres comunitats pageses i poders senyorials (II)

Vist: 143

Les villas catalanes no s poden equiparar a les característiques del món carolingi clàssic ni tant sols es pot considerar que en tots els casos es tractés de dominis senyorials. Els comtes, alguns membres de l'aristocràcia laica, les seus episcopals de Girona i Elna, i els grans monestirs, tenien cadascun el control d'un gran nombre de villas. Però aquestes llargues llistes es troben en preceptes carolingis o butlles que no permeten determinar quina era la magnitud real del domini senyorial en aquestes villas. És possible que en els diplomes només es garantissin els drets públics sobre les villas, és a dir la immunitat. Aquests drets es podien contemplar amb la possessió alodial de tota o una part del territori de la villa. Però no sempre era així i els conreus de moltes villas estaven repartits entre un gran nombre d'aloers1.

Aquestes villas on es confonien els dominis públics i patrimonials de l'aristocràcia o l'Església podien ser gestionades amb esclaus. Una hipòtesi que no podem descartar especialment per al comtat de Rosselló i el Conflent, on a finals del segle IX certs nobles tenien villas cum servos et ancillas o villas amb servis et libertis i mancipis, servos et libertis. L'any 874 encara se celebrava un excepcional judici per a determinar la condició jurídica d'un home anomenat Llorenç de Canavelles al comtat de Conflent, reclamat com a servus fiscalis pel mateix comte Sunifred. Per confirmar la seva esclavitud els representants del comte asseguraven poder demostrar que una germana de la seva àvia constava com a esclava en un escrit, però en canvi Llorenç afirma que ni ells ni els seus parents nascuts de besavis i besàvies, per la banda paterna o materna, no ho eren. En tot cas feia tant de temps que vivien sense el jou servil que per prescripció trentenària corroborada per quatre testimonis s'hagué de desestimar la demanda del comte. Però a partir del segle X els esclaus només reapareixen en algun testament aristocràtic o comtal com el de Gausfred, comte d'Empúries i Rosselló, segurament per referir-se a esclaus domèstics1.

Sens dubte, la majoria dels dominis territorials de l'aristocràcia era un conglomerat força més heterogeni i dispers de tinences cedides a famílies pageses a canvi d'un cens. Aquest és si més no el resultat de la integració de petits alous en els dominis eclesiàstics que tenim documentats a través de donacions o vendes amb una clàusula de reserva en usdefruit per part dels donadors que els comprometia a certs pagaments anuals. Les rendes ofertes per aquests tinents que prèviament havien cedit les seves terres consistien en censos fixos, variables, normalment en espècie, i en parts proporcionals a la collita com la tasca o altres. Cal distingir aquestes possessions territorials de l'aristocràcia laica i eclesiàstica, sempre molt disperses, dels drets que afecten el conjunt d'una villa1.

També sembla descartat que les villas catalanes puguin identificar-se sistemàticament amb dominis carolingis clàssics i la seva estructura binària formada per reserva i masos, tot i que efectivament en algunes villas apareixen masos en el segle X (mansi, mansos, mazoverias, o les seves variants menors, bordas i cabanerias). La seva implantació era força desigual i només en trobem concentracions importants en parròquies aïllades com Montagut, en el comtat de Besalú, on hi havia 24 masos i 5 bordes a la segona meitat del segle X que provenien del domini comtal. Abans de l'any 1000 també hi havia masos a Finestres, vall d'Anglès, Cassà, Llebrés, Girona, Torroella, Torrelles i altres indrets del comtat de Besalú i Rosselló amb una preferència per les valls muntanyenques i pels dominis comtals1.

Ara bé, en els textos del segle X, els masos no són sempre tinences completes sinó tan sols edificis rurals als quals s'agreguen altres elements com un pati (curtis), un hort o annexes diversos, tal com es desprèn de la descripció de diversos masos a Rustinyà, Castelló, Tresmals i Torrelles vers l'any 1000. Només en alguns casos els masos prenen el sentit de tinences més completes, potser explotacions pageses senceres, que comprenen, a més d'un edifici central, terres de conreu i vinyes. Alguns masos de Cassà, Llebrés, Torroella, Camprodon o Bages al Rosselló tenien les "seves" terres o les "seves" vinyes. A la fi del segle X, aquests masos es traspassaven formant un bloc amb les seves terres, vinyes i arbres diversos, per exemple a Anglès i altres indrets del comtat de Besalú1.

Els masos es designen sovint amb el nom del seu possessor o del principal habitant. En tots els masos del domini de Camprodon, els masos són associats a un sol home que representa el grup de tinents, excepte en un cas que són un home i una dona, i un altre en que es tracta d'una dona. Al costat d'aquests masos-tinences hi havia també algun mas dominical en explotació directa per part de l'amo, com un mas del comte a Palau de Montagut; se'n troben alguns paral·lels al Rosselló, la Cerdanya i el Pallars. Si els masos en general són rars en l'estructura agrària del segle X, encara són més estranys aquests masos tinguts com si fossin una reserva. Finalment l'organització de tot un domini segons la fórmula d'un mas dominical i altres masos cedits a diversos tinents com el que l'arxiprevere Amalric té a Torrelles, comtat de Rosselló, és més aviat una excepció. El règim de tinença de la terra abans de l'any 1000 es basa majoritàriament en els elements aïllats, peces de terra, vinyes o cases1.

1 Família i Hereu a la Catalunta nord-oriental (segles X-XII), de Lluís To Figueras, any 1997. 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)