Portal Gironí d'Història i Genealogia

Ermessenda de Carcassona

Vist: 1105
Cognoms i Nom:

Ermessenda de Carcassona 

Data Naixement:
 any 972 ?  
Lloc de Naixement:
   
Pare:
Roger I el Vell, comte de Carcassona  
Mare:
Adelaida de Gavaldà o de Melguèlh   
Espós /Esposa:
Ramon Borrell I, comte de Barcelona  
Data de Casament:
any 993  
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Filla any 995 Estefania Ramon, casada amb Roger de Tosny  
Fill   Borrell Ramon (mort abans del 1017)  
Fill   Berenguer Ramon, dit el Corbat, comte de Barcelona  
Data Defunció: 
 1 març 1058  
Lloc de Defunció:
 Sant Quirze de Besora  
Notes:

Ermessenda de CarcassonaErmessenda de Carcassona fou la primera filla del comte de Carcassona, Roger I el Vell i d'Adelaida de Gavaldà o de Melguèlh (949 - 1011), filla del comte de Melguèlh. Tenia tres germans menors: Ramon Roger, documentat des del 979 i mort entre el 21 de juliol de 1007 i l'abril de 1011, havent estat investit comte de Carcassona, Bernat Roger, nascut entre el 979 i 981 i nomenat comte de Foix i de Coserans i que morí c. 1034, i Pere Roger, nascut c. 981, nomenat bisbe de Girona i que morí el 1051. La seva família, a més del comtat de Carcassona, tenia els comtats de Comenge, Rasès, Coserans i Foix que serien heretats pels seus germans Ramon i Bernat. Hi ha poca documentació anterior al 993 any en què apareix per primer cop en un document català, però cal deduir que va tenir alguna mena d'educació a jutjar per la bona lletra que tenia en comparació amb altres mandataris de l'època. Pel que fa al seu aspecte físic, Santiago Sobrequés va afirmar que "fou una dona de remarcable beutat", tot i que els aspectes més rellevants de la seva persona estan relacionats amb les seves positives qualitats morals. A la documentació medieval on apareix, se l'adjectiva com: venustíssima, magnífica, piadosa, bondadosa, estimada o dolcíssima. Ermessenda era una dona de tremp i envergadura considerables, amb unes altes qualitats morals. Tal com va demostrar al llarg de la seva vida, va potenciar el triomf del dret per sobre de la violència i les fórmules militaristes i va ser una important comitent d'obres d'art religioses.

Com la majoria dels casaments aristocràtics dels segles IX, X i XI, el matrimoni d'Ermessenda de Carcassona tenia un interès polític. La política matrimonial seguida pels comtes de Barcelona des de Guifré el Pilós s'havia centrat en els territoris ultrapirenaics, en especial amb els comtes de Tolosa de la dinastia Roergue. Paral·lelament la família d'Ermessenda de Carcassona procedia dels comtes de Comenge, i el seu avi Arnau I de Comenge esdevingué comte de Carcassona pel matrimoni amb Arsenda de Carcassona. El pare d'Ermessenda heretà el comtat de Carcassona mentre que el germà d'aquest, Odó, heretà el comtat de Rasès. Ambdós hagueren de fer front a l'agresiu comte Oliba Cabreta, comte de Cerdanya, Conflent, Berga, Besalú i Ripoll, que el 979 s'apoderà violentament del Capcir, un petit pagus entre la Cerdanya i el Conflent que pertanyia a Odó I de Rasès. En aquest cas, cal pensar en un reforçament dels vincles entre dos potents comtats -el de Barcelona al sud i el de Carcassona al nord— envoltant les possessions d'Oliba Cabreta i els seus descendents.

Ermessenda es va casar c. 991, quan tenia entre catorze i dinou anys, amb Ramon Borrell, comte de Barcelona, de Girona i d'Osona, de qui va rebre en dot o esponsalici el comtat d'Osona-Manresa i el bisbat de Vic, dot que es plasmà en una llarga llista de castells situats en aquesta zona de la Catalunya central i el Vallès, i algunes terres del comtat de Girona, com ara Pals, Ullastret, Púbol, la Pera o Sant Feliu de Boada.

Cogovernà amb el seu espós fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en «violarium» per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu nét després. En aquest context, marcat per l'afebliment de l'autoritat comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolta dels barons, antics castlans i veguers esdevinguts senyors feudals que, amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert, desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda féu costat a son nét Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, aconseguida, però, no a base de retornar a l'ordre vigent en temps de Ramon Borrell sinó per l'acceptació de les noves pràctiques feudals, les convenientiae.

Sepulcre d'Ermessenda de CarcassonaDurant el cogovern sorgiren noves dissensions, que s'agreujaren quan el seu nét Ramon Berenguer I repudià la política matrimonial dissenyada per son àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu nét, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar a la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats al seu nét i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982 el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels Quatre Pals.

Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del segle XI. Governà durant uns seixanta-cinc anys[5] i morí prop dels vuitanta-cinc esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder[6] en el moment que les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en entredit la Potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Informació extreta de Viquipèdia

 

Genealogies de les que forma part:
Genealogia del Casal de Barcelona (878-1410)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)