Portal Gironí d'Història i Genealogia

Genealogia de la família Figueres I (1114-1226 aprox.)

Vist: 58

Diverses famílies porten el cognom de Figueres. Les reconstruïm tenint en compte el lloc principal o característic de les seves possessions.

Els números de referència a documents que apareixen, fan referència als codificats en el llibre "Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300)", de Josep Maria Marquès i Planagumà, editat per l'Institut d'Estudis Empordanesos (Monografies Empordaneses 1), l'any 1995.1 

  Guillem Ramon de Figueres2  
  = Ermessenda3  
  Berenguer4 1092-1113
   
=  Saurina5
 
  Arnau6  
   
=  Ricsendis
Estefania
 
  Pere de Figueres7
 
  = ?  
  Berenguer de Figueres
 
  = ?  
  Berenguera8  
  Adelaida  
  Ermessenda  

Signes Convencionals:


Fill/Filla que segueix la línia successoria

Fill/Filla

=
Matrimoni

>
Enllaç a una altra genealogia

*
Neixament

M.
Casament


Mort

1 Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, vol. 28, 1995. Llinatges medievals de l'Empordà. Per Josep Maria Marquès, 

2 Guillern Ramon de Figueres. Signa documents de 1114 (n. 371) i 1 130 (n. 460). Un, distint del que ací esmentem, intervingué el 1140 al testament d'Arsendis (n. 501); efectivament, tenia un fill, de nom Ramon. En canvi, el nostre, féu donació a Vilabertran, junt amb l'esposa Ermessenda i els fills Berenguer i Pere, el 1142, (n. 512) per dotar un tercer fill, Arnau, que havia d'ingressar com a canonge. El canonge, creiem, no persevera, com mostrarem.

3 Errnessenda. Esmentada el 1142 (n. 512)

4 Berenguer de Figueres. Germà de Pere de Figueres, actuà amb ell el 1123 (n. 429), 1148 (n. 533) i en el testament del canonge frustrat, Arnau de Sant Llorenq, de 1166 (n. 581).

5 Saurina. Vídua de Berenguer de Figueres, en definí els béns el 1196 (n. 692). En aquesta definició s'esmenten les seves filles, Berenguera, Adelaida i Ermessenda. La signen, sense indicació de parentiu, Pere de Figueres i Arnau de Figueres.

6 Arnau de Figueres, o de Sant Llorenc. Sabut que un gema de Berenguer i Pere de Figueres era destinat a ser canonge de Vilabertran el 1142, sembla lògic d'identificar-lo arnb l'Arnau de Sant Llorenç que tenia casa a Figueres, germà de Berenguer i Pere que testa el 1166 (n. 581). Assenyala a les seves darreres disposicions que havia mort un fill seu, de nom Guillem Seguer; deixa els béns en violari a l'esposa Ricsendis i instituí hereva la filla Estefania.

7 Pere de Figueres. Actuà amb el germà, com ha estat dit. Persones amb aquest nom apareixen entre 1123 i 1226. Cap porta indicacions de parentiu, llevat del que fou marmessor de Pere de Llers el 1192 (n. 664), que tenia un fill de nom Berenguer. Tal vegada aquest féu d'àrbitre entre Vilabertran i els Icard de Figueres el 1181 (n. 627). En tot cas, els esments, molt abundants, del nom, no permeten de construir una genealogia

8 Berenguera. Testà el 1202 (n. 718). Diu ser filla de Berenguer de Figueres. Vivia aleshores la seva mare Saurina, i féu llegats a les seves germanes Adelaida i Mascarosa (que podria ser la que el 1196 era anomenada Ermessenda: n. 692). És notable que el seu llegat a Vilabertran, el camp de Llinars, fos empenyorat a Bernat Llorenç, que apareixerà com a membre de la familia de Figueres II.

Bibliografia:

"Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300)", de Josep Maria Marquès i Planagumà. Institut d'Estudis Empordanesos (Monografies Empordaneses 1), 1995.
"Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, núm 28, 1995. Llinatges Medievals de l'Empordà", de Josep Maria Marquès i Planagumà. 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)