Documents i textos

Confirmació de béns al monestir de Santa Maria de Valldemaria (16 de maig de 1158)

Vist: 131

L’Arquebisbe de Tarragona Bernat Tort i el bisbe de Girona Berenguer de Llers, confirmen a Ricsenda, priora de Valldemaria, les seves propietats i li donen una escriptura de llibertat i salvaguarda.

Joan Gaspar Roig i Jalpí: Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona, Barcelona 1678, pàg. 478.

Jaume Marquès i Casanovas: Maçanet de la Selva, Girona 1893, pàgs. 331-332.

"Anno Dominice Incarnationis MCLVIII precibus assiduis Ricsendis Priorissae Vallis Mariae, et aliarum Sancti Monialium sibi commissarum, quae secundum regulam Clarevallis religiose vivendo locum illum ad honorem Dei magnis laboribus eremo inter vepres, et spinas primum, ac noviter aedificaverunt, placuit Bernardo Tarraconensi Metropolitano, et Berengario Gerundensi Episcopo, quod Ecclesiam illam, ipsasque dictas Sancti-Moniales, tam futuras, quam praesentes, et omnes res earum mobiles, et immobiles perpetuo liberarent, et ab omni damnificatione eriperentur; ita quod semper sint liberae, et immunes ab omni subiectione. Huius autem libertatis scriptura est haec. Sit notum cunctis praesentibus, atque futuris, quoniam ego Bernardus Dei gratia Tarraconensis Archiepiscopus, et Berengarius eadem gratia Gerundensis Episcopus Divina auctoritate deliberamus, et ab omni subiectione eripimus Ecclesiam S. Mariae illius loci, qui dicitur Vallis Maria, et omnia sua, salva tamen reverentia, quam ibi debet habere Gerundensis Ecclesia. Nos autem suscipimus in tutela nostra ad custodiendum fideliter ipsam Ecclesiam, et suis omnibus, et auctoritate nostra mandando precipimus, et omnibus modis interdicimus, quod nullus habeat dominium, vel potestatem aliquid auferendi, vel formam Ordinis Sancti-Monialium, inibi Deo famulantium in alium Ordinem transmutandi. Ipsae vero in Sacro Religionis proposicto sedule, ac assidue perseverantes, ieiuniis, vigilijs, orationibus, lacrymis, carnales concupiscentias superare nitantur vivere, secundam regulam, et modum, et formam Ordinis Clarevallis, et despectis caducis, et transitoriis in aterna requie mereantur accipere fructum sui laboris. Preterea rogamus parroquianos nostros, quod ipsas Sancti Moniales benigne suscipiant, et eis misericorditer, ac charitative subveniant quod qui fecerit pro Dei amore, et peccatorum suorum remissione fiat ei in remissionem peccatorum, et tribuat ei in terra viventium. Si quis, quod absit, Ecclesiam illam, aut bona Sancti-Monialium illarum impugna verit, aut inquietaverit, aut aliquo modo rapuerit anathemati tamdiu subiaceat, donec ablata restituat, et de praesumptione canonice satisfaciat. Nec non etiam volumus, et in virtute Spiritus Sancti precipimus, quod locus ille sit semper in salvitate, ita quod quis ad illum locum fugerit salvus et securus sit ab in inimicorum impetu dum ibi fuerit. Dona etiam illa omnino esse praecipimus, quibus Berengarius de Massianeto, et Gaufredus de Rocabertino Ecclesiam illam hereditaverunt. Iterum in remissione, et absolutione peccatorum per gratiam. virtutem Sancti Spiritus eis ponimus, qui hanc novellam planeationem ad gloriam, et laudem Dei dederunt, et plantare fecerunt in omnibus, tam futuris, quam praesentibius, qui Valli Mariae propria facultate suppeditant, vel suppeditabunt. Actum est hoc xvii Kalend, lunij, anno XXIJ Regni Ludovici Regis iunioris. Sig + num Bernardi Tarraconensis Archiepiscopi. Berengarius Dei gratia Gerundensis Episcopus. Guillelmus Gerundensis Sedis Praeceptor. Sig + num Guillelmi S. Stephani. Arnaldus Gerundensis Archidiaconus. Raymundus Emporitanus Archilevita. Sig + num Guillelmi Barchinonensis Episcopi. Petrus Dei gratia Casaraugustanus Episcopus. Petrus R. Rosselli Sacrista, + ludex. Besulliniensis probat. Guillelmus + Guillelmus S. Felicis Abbas Besulliniensis probat. h.i.a Guillelmus."

Traducció

"L’any mil cent cinquanta-vuit de l’encarnació del Senyor, pels precs insistents de Ricsenda, priora de Valldemaria i de les altres monges a ella encomanades, que vivint religiosament segons la regla de Claravall van edificar primer i de nou aquell lloc per a honor de Déu amb grans treballs en un erm entre esbarzers i espines, ha plagut a Bernat, metropolità de Tarragona, i a Berenguer, bisbe de Girona, alliberar perpètuament aquella església i les esmentades monges, tant futures com presents, i totes llurs coses, tant mobles com immobles i sostreure-les de tota càrrega, de tal manera que sempre siguin lliures i exemptes de tota subjecció. Ara bé, l’escriptura d’aqueixa llibertat és així: Sigui sabut de tothom, presents i futurs, que jo Bernat, per la gràcia de Déu, arquebisbe de Tarragona, i Berenguer, per la mateixa gràcia, bisbe de Girona, amb autoritat divina deliberem i eximim de tota subjecció l’església de Santa Maria d’aquell lloc anomenat Valldemaria i totes les seves coses, salvant, no obstant això, la reverència que allà hi ha de tenir l’església de Girona. Ara bé nosaltres prenem sota la nostra tutela, per guardar-la fidelment, aquesta església i totes les seves coses, i amb la nostra autoritat amb manament preceptuem i de totes les maneres prohibim que ningú tingui domini o potestat de treure’n res ni de transmudar la forma de l’orde de les monges que allà serveixen Déu en un altre orde. I elles mateixes perseverant amb cura i assiduïtat en el sant propòsit de la religió, vençudes les concupiscències de la carn amb dejunis, vetlles, oracions i llàgrimes, s’esforcin a viure segons la regla i forma i mode de l’orde de Claravall i menyspreant les coses caduques i transitòries, mereixin rebre el fruit del seu treball en el repòs etern. A més preguem als nostres parroquians que rebin benignament les susdites monges i les ajudin amb misericòrdia i caritat i qui ho faci per amor de Déu i pel perdó dels seus pecats així li sigui concedit i li ho retribueixi en la terra dels vivents. I si algú, que Déu no ho permeti, impugnés aquella església o els béns d’aquelles monges o els inquietés o d’alguna manera els arrabassés, estigui subjecte a excomunió fins que restitueixi allò arrabassat, i en satisfaci econòmicament per la gosadia. I també volem i en virtut de l’Esperit Sant manem que aquell lloc estigui sempre en salvació, de tal manera que si algú es refugiés en aquest lloc, mentre hi estigui, estigui segur i fora de perill dels enemics. I manem que estiguin segurs també els donatius amb els quals Berenguer de Maçanet i Gausfred de Rocabertí la van enriquir. Finalment posem en la remissió i absolució dels pecats per gràcia i virtut de l’Esperit Sant aquells que van donar aquesta novella plantació per a la glòria i lloança de Déu i la van fer plantar i a tots, tant els presents com els futurs, que auxiliïn o auxiliaran amb els seus cabals la Valldemaria. Fet això el dia disset de les calendes de juny, l’any vint-i-dos del regnat del rei Lluís el Jove. Signatura de Bernat, arquebisbe de Tarragona, Berenguer, per la gràcia de Déu, bisbe de Girona. Guillem, xantre de la seu de Girona. Signatura de Guillem de Sant Esteve. Arnau, ardiaca de Girona. Ramon, ardiaca d’Empordà. Signatura de Guillem, bisbe de Barcelona. Pere, per la gràcia de Déu, bisbe de Saragossa. Pere R. de Rossell, sagristà i jutge de Besalú ho aprova. Guillem. Guillem, abat de Sant Feliu de Besalú ho aprova. Guillem."

Traducció feta per Joan Ballés i Sallent dintre l'obra Catalunya Romànica

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)