Documents i textos

Acta de consagració de l’església de Sant Romà de Lloret - Arxiu Capitular - (8 gener 1079)

Vist: 149

Consagració de l’Església de Sant Romà de Lloret pel bisbe de Girona Berenguer Guifré i dotació per aquest i Sicardis de Montseny amb els seus fills.

Original: Perdut.
Còpia del segle XII: Trasllat del 23 de desembre de 1192, Arxiu Capitular de Girona, pergamí 502, carpeta 7.
Llibre verd, Arxiu Capitular de Girona, foli 366 V.°
Reducció datacions: Encarnació, còmput pisà, any 1079. Rei Felip, any 1079. Era hispànica, 1070? (correcta 1117). Indicció 1184? (correcta segona).

"Anno Dominice Incarnations post millesimum .LXXVIIII. Era millesima1 .c.VIII., indictione .VII. venit domnus2 Berengarius sancte sedis Gerunde episcopus ad consecrandam ecclesiam in honore sancti Romani constructam in comitatu scilicet Gerundensi, in loco qui dicitur Loredto, in qua die consecrationis dedit iamdictus presul prefate ecclesie decimas et primitias et oblationes fidelium tam vivorum quam mortuorum. Denique in Dei nomine, ego Sicardis femina et3 filiis meus, scilicet Uzalardus atque Bernardus, damus ad diem dedicationis huius ecclesie propter remedium anime nostra et parentum nostrorum, ex omni parte iamdicte ecclesie ciminterium4 habens legítimos passus .xxx. de nostro proprio alodio et illam terram cultam et incultam quam habemus apud vallem, sicut dicitur de ipso podio super Petronum usque ad Pugel recto tramite, et in ipsa Rocheta5 subtus Pugel, et inde recte incedit ad ipsam serram a parte circii, et inde in orientem tendit usque ad Podiolum et in honore sancti Petri de Circada terminatur et regreditur ad Petronum ad meridiem et occidentem; quod vero cimiterium et dicta omnia sub tali deffensione et quietudine constituit dictus presul ut aliquis homo cuiuscumque ordinis vel honoris sive etatis ibi aliquam violentiam quicumque6 tempore non inferat, set, ob honorem et reverentiam prefate ecclesie, salvo munimine consistat. Terminus autem prefate ecclesie et eius parrochie ita se habet: Ab orientali parte terminatur in finibus parrochie sancti Vicentii de Tursa et sancti Iohannis de Castro, apud Montem Gros et in Masada et in Palumera7. A meridiei parte, similiter terminatur in parrochia sancti Iohannis in Valle Marina et sicut vadit per ecclesiam sancti Chirici. Ab occidentali quoque parte terminatur in finibus parrochie sancti Stephani de Tordaria8 in area que dicitur de Bulgera et inde in monte qui dicitur Bagassa mortua et in valle Salamonis9 et in Fonte Sarre et in ipsa Loreda, et in Virgilia et in cacumina ipsius montis et in ipsa serra recto tramite usque ad Montem Barbatum. Ab Aquilonis parte terminatur in finibus parrochiarum sancti Laurentii de Macianeto10 et sancte Marie Vitrariis et sancti Stephani de Chaulés11 in eodem Monte Barbato et in Montem Oriolum et in area de Oledella12 et in podium s’Espina13 et redit in Montem14 Gros. Redditus vero huius ecclesie est per singulos annos .I. esminam15 de frumento et aliam de blad16 ad mansuram de agnis. Preterea subdidit prefatus presul predictam ecclesiam taliter dicioni sedis Gerunensium17 ut omni anno inde chrisma(m) accipiat et in omnibus eius institutis et preceptionibus pareat. Scripta hec dos .VI. idus ianuarii anno .XVIIII. regni Philippi regis. Sig + num Sicardis femine. Sig + num Uzalardi. Sig + num Bernardi, filiorum eius qui hoc laudamus et firmamus firmarique rogamus. + Berengarius Dei gratia Gerundensis episcopus. + Arnalli presbiteri. + Bernardus Sacrista.

(senyal) Petrus scriptor.

(senyal) Arnalli sacerdotis qui hanc dono fideliter translatavi .X. kalendas ianuarii anno Dominice Incarnationis .M.°C.°XC.°II. die et anno prefixo.

NOTES: 1 millesimo. 2 dominus. 3 et cum. 4 cimiterium. 5 roca. 6 quocumque. 7 Palumare. 8 Torderia. 9 Salomonis. 10 Massianeto. 11 Caulis. 12 Cladella. 13 Saspina. 14 Monte. 15 eninam. 16 blado. 17 Gerundensis."

Transcripció feta per Josep Maria Pons i Guri dintre l'obra Catalunya Romànica.

Traducció

"L’any 1079 de l’encarnació del Senyor, 1108 de l’Era, setena indicció, vingué el senyor Berenguer, bisbe de la santa seu de Girona, per consagrar una església en honor de Sant Romà, construïda al comtat de Girona, al lloc anomenat Lloret. El dia de la consagració el susdit bisbe donà a l’esmentada església els delmes i primícies i les oblacions dels fidels tant vius com difunts. Finalment, en nom de Déu, jo Siscardis, dona, i els meus fills Uzalard i Bernat, per a remei de les nostres ànimes i la dels nostres antecessors, donem a aquesta església en el dia de la seva consagració una sagrera que consta de trenta passos tot al seu voltant, del nostre propi alou, i la terra conreada o sense conrear que tenim a la vall tal com s’especifica: des del puig sobre el Pedró fins al Pugell en línia recta i a la Roqueta sota el Pugell; d’allà va recte fins a la serra de la banda de tramuntana i d’allà s’adreça cap a llevant fins al Pujol i arriba fins a l’honor de Sant Pere de Cercada i retorna cap al Pedró per la banda de migjorn i de ponent. La sagrera i tot el que s’ha esmentat, el dit bisbe ho establí amb una tal protecció i seguretat que cap home de qualsevol ordre o categoria o edat no pogués exercir-hi cap violència en cap moment; ans al contrari, per honor i reverència envers l’esmentada església pogués estar-s’hi salvant la seva immunitat. El terme de l’esmentada església i la seva parròquia és d’aquesta manera: a la banda de llevant termeneja amb els límits de la parròquia de Sant Vicenç de Tossa i de Sant Joan del Castell, prop de Montgròs, i amb Masada i Palomera. A migjorn termeneja semblantment i tal com continua per l’església de Sant Quirze. A la banda de ponent termeneja amb els límits de la parròquia de Sant Esteve de Tordera a l’àrea que s’anomena de Bulgera i des d’allà amb el mont anomenat Bagassa mosta, amb la vall de Salomó, amb la Font Sarre, amb la Lloreda, amb Virgília, amb els cims de la muntanya i amb la serra que va en línia recta fins a Montbarbat. A tramuntana termeneja amb els límits de la parròquia de Sant Llorenç de Maçanet, de Santa Maria de Vidreres, de Sant Esteve de Caulès, amb el mateix Montbarbat i amb el Montoriol, amb l’àrea d’Oledella, amb el puig d’Espina i retorna fins a Montgròs. El rèdit d’aquesta església és anualment una emina de forment i una altra de blat a mesura d’anyells. A més, el citat bisbe subjectà aquesta església a l’obediència de la seu de Girona de manera que cada any en rebés el crisma i se sotmetés a tots els seus mandats i preceptes.

Aquesta dotació fou escrita el dia sisè dels idus de gener de l’any divuitè del regnat del rei Felip. Signatura de Siscardis, dona. Signatura d’Uzalard. Signatura de Bernat, els seus fills, que ho lloem, ho signem i demanem que sigui signat. Berenguer, per la gràcia de Déu bisbe de Girona. Arnau, prevere. Bernat, sagristà. Pere, escrivà.

Arnau, sacerdot, que féu fidelment la transcripció d’aquesta donació el dia desè de les calendes de gener de l’any de l’encarnació del Senyor 1192, el dia i l’any assenyalat."

Traducció feta per Joan Ballés i Sallent dintre l'obra Catalunya Romànica

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)