Portal Gironí d'Història i Genealogia

Troben restes d’època romana tardana sota el carrer Girona de Sant Feliu

Restes del mur datat entre els s. IV i V, localitzat al carrer Girona de Sant Feliu de Guíxols. Foto: El Punt Avui
Restes del mur datat entre els s. IV i V, localitzat al carrer Girona de Sant Feliu de Guíxols. Foto: El Punt Avui

Les obres de reurbanització del carrer Girona de Sant Feliu de Guíxols han tret a la llum restes de murs i ceràmica del període romà tardà i confirmen les expectatives de troballes arqueològiques a la zona que ja hi estableix el POUM i tenia en compte el pla de treball de l’obra.

— NOVA PUBLICACIÓ DEL SAF — “El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (c. 887-1017)”

El monestir de Sant Joan de les Abadesses
El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (c. 887-1017)

Aquest mes de novembre ha vist la llum la publicació El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (c. 887-1017), una obra col·lectiva de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, editada per Irene Brugués, Coloma Boada i Xavier Costa i amb les contribucions d’aquests tres autors més Blanca Garí, Maria Dolores Martín, Jordina Sales, Jonathan Jarrett, Teresa Vinyoles, Araceli Rossillo, Josep Maria Salrach, Montserrat Pagès, Joan Ferrer i Núria Jornet-Benito.

Rehabiliten el parament de la muralla de la Bisbal

Obres de rehabilitació del parament de muralla de La Bisbal. Foto: El PuntAvui
Obres de rehabilitació del parament de muralla de La Bisbal. Foto: El PuntAvui

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha iniciat les obres de rehabilitació del parament de la muralla i l’adequació del carrer posterior de l’edifici de la rectoria de la Bisbal d’Empordà.

Tresors protegits

Cista de la carretera de Calonge. Foto: ElPuntAvui
Cista de la carretera de Calonge. Foto: ElPuntAvui

Santa Cristina d’Aro protegirà l’església vella i 12 monuments megalítics del municipi, entre els quals, menhirs, dòlmens i cistes, com a béns culturals d’interès local (BCIL).

El pont dels ibers

Estructura del pont a Ullastret que permetia travessar les moralles. Foto: el PuntAvui MAC-ULLASTRET
Estructura del pont a Ullastret que permetia travessar les moralles. Foto: el PuntAvui MAC-ULLASTRET

Unes excavacions del fossat del puig de Sant Andreu, al jaciment ibèric d’Ullastret, descobreixen l’estructura d’aquest tipus més antiga documentada mai a Catalunya.

Identifiquen per primer cop trenta molins d’aigua antics a la Vall d’en Bas, un patrimoni en risc de desaparició

Molí d'aigua a la Vall d'en Bas. Foto: Món Rural
Molí d'aigua a la Vall d'en Bas. Foto: Món Rural

Un equip d’investigadors han inventariat per primer cop els molins d’aigua que encara es conserven a la Vall d’en Bas (Garrotxa), molt lligat al patrimoni de l’aigua i a les activitats agrícoles. Després de tres anys de feina, n’han identificat trenta repartits en els 90 km2 que té el municipi, convertint-se així en el poble gironí amb una major concentració d’aquestes estructures.

El Museu d’Història Medieval de Castelló d’Empúries du a terme una excavació arqueològica a l’antic Convent de Sant Agustí

Les arqueològues a l’interior d’una de les dues criptes-ossaris del subsòl de l’antiga església del convent de Sant Agustí (foto: MHMCE)
Les arqueològues a l’interior d’una de les dues criptes-ossaris del subsòl de l’antiga església del convent de Sant Agustí (foto: MHMCE)

Aquesta setmana s’ha dut a terme una excavació arqueològica a l’antic Convent de Santa Magdalena de Castelló d’Empúries, de l’orde religiós de Sant Agustí, que data dels segles XVII i XVIII i que va ser finalitzat l’any 1749.

Es confirma l’excepcionalitat del jaciment dels Padrets de Blanes

Visita de la cap dels serveis territorials d'Arqueologia Montserrat Mataró i de l'alcalde de Blanes al Jaciment. Foto: ElPuntAvui
Visita de la cap dels serveis territorials d'Arqueologia Montserrat Mataró i de l'alcalde de Blanes al Jaciment. Foto: ElPuntAvui

Les primeres prospeccions al jaciment romà dels Padrets de Blanes han confirmat les hipòtesis inicials dels experts. Es tracta d’un espai excepcional, que amaga un important nucli urbà consolidat, el de Blanda, el nom llatí de Blanes.

Troben un gran ossari de fa 3.000 anys

Restes òssies trobades al Roc de les Orenetes a Queralbs. Foto: El PunAvui
Restes òssies trobades al Roc de les Orenetes a Queralbs. Foto: El PunAvui

L’excavació que s’ha fet al Roc de les Orenetes de Queralbs (Ripollès) ha deixat al descobert un miler de restes humanes i altres peces com ara puntes de fletxa de sílex i ceràmiques en un estat de conservació “excepcional”.