Portal Gironí d'Història i Genealogia

Un vaixell romà del segle I aC

Les restes del vaixell i les àmfores del derelicte romà de les Formigues. Foto: CASC-El PuntAvui
Les restes del vaixell i les àmfores del derelicte romà de les Formigues. Foto: CASC-El PuntAvui

Les excavacions al derelicte romà de les Formigues daten el vaixell un segle abans del que es creia.

La terrisseria romana d’Ermedàs

Bòbila romana d'Ermedàs
Bòbila romana d'Ermedàs.Foto: El Puntavui - Jordi Sagrera

Un llibre posa al descobert un dels principals centres de producció de ceràmica en l’època romana altimperial. La bòbila va estar en funcionament entre mitjan segle I i final del segle II dC.

Set segles de pagesia al mas Molla

Presentació llibre del mas Molla - Calonge
Vall, Soler i Lluís Molla, presentant el llibre "El Mas Molla a dojo". Foto: El PuntAvui - Emili Agulló

Lluís Molla, un dels germans que regenten les terres familiars, condensa en dos centenars de planes l’evolució del mas, des de les guerres dels remences i la del Francès fins ara. El conreu de fruita i l’elaboració de vi de pagès els garanteix feina i prestigi.

La muralla que reneix

Angelet a la muralla de Girona. Carrer Argenteria, 19. Foto: El Punt Avui
Angelet a la muralla de Girona. Carrer Argenteria, 19. Foto: El Punt Avui

Troben una arcada renaixentista amb àngels decoratius al tros de muralla que s'ha posat al descobert en una botiga de Girona.

Una crónica esfereidora. Palamós commemora l’atac del corsari Barba-rossa, ara fa 475 anys

El document del segle XVIII és una transcripció de l'original del segle XVI, que relata de primera mà els fets. SAMP. Foto: El PuntAvui
El document del segle XVIII és una transcripció de l'original del segle XVI, que relata de primera mà els fets. SAMP. Foto: El PuntAvui

El Servei d’Arxiu Municipal ha editat un facsímil de la crònica redactada pel notari de Palafrugell Antic Brugarol, de l’atac a Palamós del corsari Barba-rossa el 1543, per recordar aquesta tràgica efemèride. El document va ser transcrit pel regidor de Palamós Josep Estany perquè quedés en la memòria. Des de llavors s’ha conservat entre la correspondència de 1730 del fons de l’Ajuntament de Palamós.

El monestir de Sant Maria de Lladó, BCIN

Façana del monestir de Santa Maria de Lladó. JORDI ALEMANY / AJUNTAMENT DE LLADÓ
Façana del monestir de Santa Maria de Lladó. JORDI ALEMANY / AJUNTAMENT DE LLADÓ

El govern de la Generalitat ha acordat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, el monestir de Santa Maria de Lladó (Alt Empordà). El recinte monumental del monestir és una de les peces més importants de l’arquitectura medieval de Catalunya i mostra els processos d’evolució de l’arquitectura i de l’estructuració de les comunitats eclesiàstiques de l’Empordà a l’edat mitjana. El govern també ha aprovat delimitar l’entorn de protecció del monestir i de l’església.