Portal Gironí d'Història i Genealogia

El pont d'Esponellà

El pont d’Esponellà, amb el poble i el campanar de Sant Cebrià que sobresurt tímidament Foto: MANEL LLADÓ.
El pont d’Esponellà, amb el poble i el campanar de Sant Cebrià que sobresurt tímidament Foto: MANEL LLADÓ.

El 2 de desembre de 1794, durant l’anomenada Guerra Gran, el marquès de Las Amarillas va ordenar destruir el pont medieval d’Esponellà per tal d’impedir l’avanç de les tropes franceses. La infraestructura va quedar sense reconstruir més de cent anys i va ser destruïda novament el 1939, durant la guerra civil.

Els arqueòlegs ultimen l’excavació sota la plaça Abadia de Sant Feliu de Guíxols

Restes de la plaça de l'Abadia de Sant Feliu de Guíxols. Foto: Emili Agulló
Restes de la plaça de l'Abadia de Sant Feliu de Guíxols. Foto: Emili Agulló

Els arqueòlegs ultimen l’excavació sota la plaça Abadia de Sant Feliu de Guíxols, l’espai on l’actual govern municipal vol aixecar l’edifici del museu, però on PDeCAT i MES proposen debat sobre l’interès dels vestigis del monestir. Després de gairebé dues dècades, l’alcalde actual, Carles Motas, no creu que impossibilitin aixecar-hi l’equipament.

Un mausoleu tardoromà a Sidillà

Mausoleu tardoromà a Sidillà. Foto_El Punt Avui
Mausoleu tardoromà a Sidillà. Foto_El Punt Avui

Les darreres excavacions permeten concloure que l’edifici de Sant Sebastià no és preromànic, sinó del segle IV. Els arqueòlegs Gisela Ripoll i Francesc Tuset creuen que les sorres del Ter van colgar la zona al segle XI en comptes del XIV.

Una proclama simbòlica

La façana de la casa Solà Morales després de la restauració de Domènech i Muntaner. Foto:MANEL LLADÓ
La façana de la casa Solà Morales després de la restauració de Domènech i Muntaner. Foto:MANEL LLADÓ

L’1 d’octubre de 1874, la casa Solà-Morales, residència del general Francesc Savalls, es converteix en l’escenari de la restitució solemne dels furs per part de Carles VII, el pretendent carlí. La declaració tindrà un caràcter simbòlic i una efectivitat nul·la, perquè els tradicionalistes seran derrotats alguns mesos després.

Primeres cases romanes a Caldes

Restes arqueològiques al carrer Llagostera de Caldes. Foto: El Punt Avui
Restes arqueològiques al carrer Llagostera de Caldes. Foto: El Punt Avui

La urbanització de la via que travessa el poble ha permès localitzar restes d’habitatges d’‘Aquae Calidae’. Els elements trobats són d’entre el segle II aC i el segle II dC.

Un llibre recull l’origen del culte a Carlemany a la catedral gironina

La memoria de Carlomagno: culto, liturgia e imágenes en la catedral de Gerona, de Joan Molina
La memoria de Carlomagno: culto, liturgia e imágenes en la catedral de Gerona, de Joan Molina

La memoria de Carlomagno: culto, liturgia e imágenes en la catedral de Gerona és el títol de la publicació científica amb què el professor d’història de l’art de la Universitat de Girona Joan Molina Figueres aprofundeix en l’origen del culte a Carlemany a la catedral de Girona.

L’alçament dels remences

Mas Grivé - Mieres - Foto: Manel Lladó - El PuntAvui
Mas Grivé - Mieres - Foto: Manel Lladó - El PuntAvui

El 22 de setembre de 1484, una comitiva reial que intentava executar algunes confiscacions es va veure encerclada i atacada al mas Grivé, al terme de Mieres. Aquell atac, liderat per Pere Joan Sala, fill de Granollers de Rocacorba, es va convertir en el desencadenant de la segona guerra remença.

L’assassinat de l’abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles

Les restes de l'antic monestir de Sant Esteve, escenari de l'assassinat de l'abat. Foto: Manel Lladó (El PuntAvui)
Les restes de l'antic monestir de Sant Esteve, escenari de l'assassinat de l'abat. Foto: Manel Lladó (El PuntAvui)

El 24 d’abril del 1622, l’abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles, fra Antoni de Cartellà, va morir a conseqüència de les ferides provocades per l’explosió d’un barril de pólvora col·locat a sota del seu dormitori. Els autors materials de l’assassinat van ser executats 40 dies després a la plaça de les Cols de Girona.